Reflexions: justícia

Últimament les causes judicials, per bé o mal, han interromput les nostres vides i sembla que tots som juristes i sabem de lleis. Igual que quan veiem un partit de futbol tots en sabem més que l’entrenador de tàctiques i posicions dels jugadors al camp.

Però no és així, la gent del carrer ens deixem embolicar pels tertulians que surten per la ràdio o per la televisió sabent que són completament parcials, repetim les seves paraules a qualsevol que vulgui escoltar i jo no estaria tan segura de que tots aquests personatges toquin gaire, i si ho fan, és d’oïda. Però no vull marejar més aquest tema i tampoc donaré el meu parer, que cadascú pensi el que vulgui, tenim la llibertat per fer-ho.

Jo el que he estat reflexionant és el que se li ha exigit a la justícia tan des d’aquí com des de Madrid. He sentit en uns i en els altres com tibaven els arguments perquè la justícia actués en un sentit i en el contrari, fins i tot he escoltat com es demanava que algú fes una trucada per convèncer a la jutgessa, per moderar la seva actitud o una altra més grossa que he sentit, saber quina seria la resolució judicial abans que es fes pública.

Imagineu la meva sorpresa en veure com es corrompia la idea de una justícia completament alliberada del poder polític i com ningú s’exclama que això passés. Pot ser jo sóc una il·lusa o una innocent que va per la vida demanant que la democràcia funcioni i que troba inacceptable que es perverteixin d’aquesta manera les que deurien ser les bases d’una sana democràcia, com deien els francesos, els poders de l’Estat han d’estar separats i no rebolcant-se en una orgia impúdica.

Una altra cosa que m’ha fet pensar és la facilitat amb què hem acceptat aquesta manera tan retorçada d’aplicar la justícia. Veig que alguns creuen que la justícia està controlada pel poder polític, que fins i tot un percentatge de polítics pensin en treure beneficis propis de corrompre el sistema, però molts d’aquest que parlaven de fer trucades amunt i avall són els que volen construir un nou país. Un nou país en el que existirà, suposo, un poder judicial.

I aquesta justícia de “trucades” és la que volen pel nou país? O pot ser és ja la que tenim? Demanen tots amb aquesta soltesa de paraula que els jutges canviïn el seu criteri, que es facin trucades i que es forci a una persona que ostenta un càrrec públic. Des d’aquí es creu que la justícia espanyola està a les ordres del Gobierno però no fem res per solucionar-ho, al contrari, exigim que la justícia actuï sota els nostres desitjos, els desitjos del Govern.

No ens adonem que la justícia és una de les potes de la democràcia? I que hem de respectar-la fins i tot quant va en contra del nostres interessos? Si no enteneu això, que és tan bàsic per la construcció d’aquest nou país que voleu, potser és que no us mereixeu construir-lo.

I sota aquestes premisses anem arreglats si aquells que volen un nou país el construeixen posant jutges a dit, saltant- se les lleis i forçant als poders. Així no es pot.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades