L’optimització de la participació ciutadana

En els últims temps tots els Governs s’han vist obligats per llei a deixar participar a la gent en els projectes de la seva ciutat. Hem vist com la premsa ha donat veu en aquesta nova política per fer arribar informació, als veïns i veïnes interessats i que volien intervenir en la presa de decisions del poble. Això és bo? Tots diríem que si, clar que és bo. Pues permetin que discrepi. Jo tal i com està establida actualment la participació, ho dubto.

Donarem dades:

Entre tots els processos participatius que ha engegat l’Ajuntament de Sant Cugat he escollit (amb els ulls tancats), el Pla del Barri del Monestir a Sant Cugat, com exemple del que vull dir. Després de llegir la convocatòria per la participació i els continguts he de dir que reconec que ha estat una bona feina, toca tots els sectors que participant del barri, comerç, mobilitat, habitatge, espai públic i equipaments i ho fa definit el projecte amb la visió posada a la millora veïnal. He trobat a faltar la participació dels diferents grups polítics a l’Ajuntament en els diferents àmbits de debat, però potser no estaven convidats, no ho sé. La participació ha estat oberta a tots els públics, però malauradament només van assistir de 13 a 15 persones per grup i quasi sempre les mateixes. La major part en representació d’associacions del municipi. La dada més important, els participants del qüestionari van ser 159 persones de 8.573 que són els veïns del barri, això és un èxit? Aquesta dada tan baixa de participació és un èxit? De veritat? Què ha passat? La proposta està ben feta, l’enquesta també, els treballs previs també, doncs, què ha passat?

Seguim per l’EMD de Valldoreix. En el que va de legislatura només s’han oberts tres processos amb diferents característiques. El projecte del Baixador en què només han participat els veïns. El qüestionari sobre la mobilitat obert a tot el poble. I el procés participatiu del pressupostos del 2017 també obert a tot el poble.

Comencem pel Baixador, com sabem és una via principal a la Vila, això vol dir que, primer, qualsevol projecte ens ha d’implicar a tots i, segon, no podem tractar-lo com un bloc independent del pla global de mobilitat. Només un 25% dels veïns que tenen propietats a l’avinguda han participat activament a les reunions i assemblees que s´han fet. Amb aquestes dades es posa en evidència, la baixa participació, en aquest cas promoguda pel govern de l’EMD en acotar la participació al veïnat directe i que la magnitud i importància del projecte estigui en mans de tant poca gent.

En el qüestionari per la mobilitat, promogut principalment per una de les associacions del poble però gestionat per l’EMD, van participar menys de 500 persones i som més de 8.000 habitants. Una molt baixa participació per gestionar un dels àmbits mes importants del poble. Incomprensible amb la campanya informativa que va dur a terme el govern de l’EMD.

I, per fi, el procés participatiu del pressupost del 2017, dotat amb 100.000 euros i que només va rebre 84 propostes. M’és una mica difícil avaluar la quantitat de persones que van participar perquè moltes de les propostes van sortir d’un sol veí, el que fa que la participació real sigui baixíssima. De les 84 propostes només van passar el tall 23 i se n’han dut a terme 7.

Hem vist que tant a l’Ajuntament de Sant Cugat com a l’EMD de Valldoreix, els percentatges de participació són ridículs. Que una part tant petita de la població tingui el poder de fer canviar qualsevol cosa al municipi és, com a mínim, sorprenent. Quina lectura es pot fer de totes aquestes dades? Doncs que hi ha una baixa participació i que els que participen quasi sempre són els mateixos. És acceptable que per projectes o per dotacions econòmiques tant importants siguin tant pocs els que donin la seva opinió? Crec que no. La gent es hauria d’implicar més, però com aconseguir-ho? Sembla una tasca impossible.

Després del moviment 15M, la població va voler intervindre més activament en els diferents governs, estaven enfadats i volien participar. Però desgraciadament aquest país té una manca important amb l’educació de la cultura participativa i durant aquest anys de democràcia, que ja van 41, en als poders fàctics i als polítics no els ha interessat potenciar aquesta vessant educativa i social, suposo que per por de perdre el control.

Penso que la idea de la participació de la societat en els projectes dels municipis més enllà del vot a les urnes el dia de les eleccions, és una bona idea, però potser primer ens hauríem d’educar i ensenyar-nos que participar en els projectes del poble ens farà la vida més interessant a tots. Que ara mateix, els veïns que participen siguin tant pocs i que de vegades sembli que sempre són els mateixos i de les mateixes opcions polítiques no és bo per al poble. Aquestes decisions necessiten varietat, ha de participar gent amb filosofies, professions i punts de vista diferents. Per això torno a dir, abans d’aprovar projectes amb tanta exigua participació, no seria més correcte intentar demostrar a la ciutadania els beneficis de la participació? És una assignatura pendent dels ajuntaments intentar seduir a la població perquè participi activament.

Veient les dades de participació trobo injust, com he dit, que l’opinió d’uns pocs sigui la que esculli el model de poble o ciutat. Per a mi és pervers que segons quines opcions polítiques potenciïn la participació sabent que la major part de la població no participarà. Perquè ho saben, sense cap dubte.

Crec que és important un apoderament de la vida civil, però repeteixo, si és només d’uns pocs no em serveix, no és just. Em podeu dir, “ui doncs que participi la resta”… sí, clar. Però no és tant fàcil. I si no volen? I si diuen que ells ja van participar en unes eleccions?, que confien en el govern que ha sortit a les urnes perquè tiri endavant els projectes que siguin millors per la ciutat? O simplement no els hi sembla bé i no estan d’acord amb aquesta nova manera de fer les coses. Recordem que no en sabem gaire d’aquest tipus de cultura participativa i desgraciadament tendim a menysprear allò que no coneixem.

Potser el que hauríem de fer, mentre ens acostumem a ser més actius a participar més a prop en els projectes de ciutat, és posar límits. Imposar un percentatge de participació que sigui lògic i adequat i si la participació és per sota d’aquest llindar, el projecte decau i, si estem parlant de partides pressupostaries, com el que va fer Valldoreix, davant la mínima participació dedicar aquest diner a tapar forats que segur que n’hi han.

I recordeu que no podem depreciar la gent que no pot o no vol participar, tenen una idea diferent i tant valuosa com la de la resta. L’apoderament de la ciutadania és bo, sempre que sigui democràtic i sensat i s’escoltin totes les veus, fins i tot d’aquells que no vulguin participar.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades