Les cinc milles a seques

Aquest cap de setmana ha estat un èxit la participació a la cursa de les Milles de Valldoreix i per això felicito en els organitzadors. Fins ara i per situacions que no venen al cas, Valldoreix ha estat tranquil però és una pau de curta duració, just fins el dissabte passat, fins a les 5 Milles Femenines, perdó ara són Milles de Valldoreix, a seques. Femenines, masculines i marcianes. El vocal d’esports, Bernat Gisbert, ja sap el que opino, per a ell no serà una sorpresa aquest article, ho hem discutit més d’un parell de cops sense cap acritud i no ens posarem d’acord mai, però crec que he de donar la meva opinió, un altre any.

Les milles es van constituir com a femenines perquè així ho van voler les persones que les van idear, no volien una cursa com les altres, les volien diferents, les volien femenines. Les volien úniques i penso que s’ha de conservar la filosofia dels seus inicis i més aquest any que la manifestació del 8 de març ha estat una conquesta.

Que no vingui ningú amb l’estupidesa de que com ara les feministes volem la igualtat, el primer pas per assolir-la és donar espai als homes en les Milles Femenines de Valldoreix, com si els homes no haguessin estat implicats donant suport a les dones que participen en la cursa. A veure gent, en l‘esport els dos sexes no han estat mai iguals per motius evidents i obvis, així que tonteries les mínimes.

Les 5 milles significaven alguna cosa més important que una cursa, i si desgraciadament els últims anys no ha estat un èxit potser és per la gestió que va fer la gent que no creia en elles.

Mentre passaven els anys i les milles anaven morint poc a poc, el govern de Convergència feia el mínim per evitar-ho o potser perquè el govern no feia res per evitar-ho les milles anaven morint poc a poc, (que va ser abans l’ou o la gallina?). No els donaven l’oxigen que necessitaven ni la medicació apropiada i al final van entrar en coma. A aquest tipus d’actuació se li diu desídia. I per fi, quant les tenien allà on volien, van espetegar els dits i puf! amb un acte de transformisme van convertir-se. Les fantàstiques Milles de Valldoreix.

Sí, sí, ho sé, ha estat un èxit però hauria preferit conservar l’essència i una miqueta menys d’èxit ja que aquest, per mi, és relatiu. Ho és si només tens en compte l’aspecte superficial de la cursa, però és un fracàs si penses que no queda res del que van ser les milles femenines tal com van néixer. Deixar a la cursa sense la substància amb la que es va idear no és un encert, és un error i canviar-li el nom per tenir èxit n’és un altre.

I ara em pregunto, aquests desafecte cap a la antiga cursa és a causa d’estar pensada per un govern d’esquerres? Pel govern de la Montse Turu? Perquè no estan còmodes amb una cursa sols per dones o perquè són directament antifeministes o per què?

L’actuació d’aquests últims anys no l’entenc. Si volien una cursa popular que patrocinin a la mitja marató de Sant Cugat que sembla ser molt exitosa i si el sentit és fugir de qualsevol cosa propiciada pels governs anteriors que muntin la seva pròpia cursa i deixin la gestió de les 5 milles femenines en mans d’algú que li doni aire.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades