Susanna Casta

L'idioma: arma de destrucció massiva

L’última setmana d’agost l’he passada a Galícia. Terra de bruma i misteri, terra de Pazos solitaris i màgics, de Hórreos sorprenents i platges de sorres blanques per perdre’t caminat cap a l’infinit i l'Atlàntic, que amb les seves aigües fredes i d’un turquesa rabiós, ens alleujava la calor d’un sol que no perdona. De bon vi i bones viandes, marisc deliciós i les tartas de Santiago que es desfeien a la boca amb un fort sabor d’ametlla. I he escoltat la música celta amb un entorn encisador, un meravellós claustre d’un monestir de Santiago.

Una tarda plena d'errors

Estic en un del milers aeroports que hi ha disseminats arreu del món després d’uns quants dies, cinc només cinc, de desconnexió total. Durant el viatge no tenia wifi i vaig posar mòbil en mode avió.

Pau i tranquil·litat.

Però en arribar al aeroport vaig buscar ràpidament la xarxa gratuïta de wifi i asseguda en una butaca incòmoda, segur que més d’un s’ha passat un parell d’hores en aquestes butaques diabòliques esperant per un vol, em connecto i obro el Twitter.

Justícia i venjança

Aquests dies he sentit de tot en els mitjans de comunicació. En quan va sortir la sentència de l'excarceració de la Manada tot periodista que es preués va tenir una opinió al respecte i més o menys totes eren coincidents. Els polítics també ho van fer, posant el seu granet de sorra com cagadetes de colom.

Seguretat: nous temps, noves tecnologies

Com ja sabem Sant Cugat té el trist honor d'ocupar un dels primers llocs en la llista de municipis amb més robatoris de Catalunya i també un dels que té el rati més baix d’agents per habitant.

No donaré més dades perquè vull centrar-me en el que s'està fent per solucionar la situació en què vivim els veïns. Molts, jo puc donar gràcies de no ser un d'ells, han patit vivències espantoses i frenètiques, que gelen la sang, al tornar a casa i descobrir-la potes enlaire o més esgarrifós encara, estar dormint o mirant la tele i trobar els lladres dins casa teva.

Un pàrquing per al Casal

Sembla que és una cosa inherent a l’ésser humà ficar la mà o la pota allà on no toca. Jo sempre m’he preguntat per què canviar les coses si estan funcionant bé? Per què toquejar allò amb el que tothom està content? Per fer una millora d’un sistema que funciona? Bé, però hem de tenir clar que la nostra intervenció millorarà el sistema i no al contrari.

1 de maig (continuació)

Com vaig prometre reprendré la meva particular anàlisi de la llei proposición de Ley de lucha contra la precariedad laboral de l'2018.02.27 que va presentar Ciudadanos al Congrés dels Diputats. Ja vaig comentar en el meu article 1 de maig les veritats encobertes que s'amaguen darrere de convertir tots els contractes en indefinits, avui toca entendre el que vol dir "la Motxilla Austríaca".

Aquí deixo la disposició tal com s'ha presentat al Congrés dels diputats:

Des de la meva petita memòria

Jo no puc fer una roda de premsa, no soc important. Tampoc tinc la facilitat que tenen uns altres de mentir, ni m’agrada ni sóc capaç perquè no em surt la cara de pòquer o la insensibilitat necessària per fer-ho. Així que només deixo constància de la meva memòria a través de la paraula escrita i gràcies en aquest meravellós mitjà que és elCugatenc que em dóna l’oportunitat de fer-ho.

La lluita i la ruïna d’un país

Durant les darreres setmanes he vist per la tele i en directe com el personal ha saltat del sofà i s’ha embolicat una altra vegada l’estelada al cos i ha sortit al carrer a boicotejar i a lluitar per les seves creences. Pel que he llegit són gent dels CDR. Ells es diuen patriotes, persones anònimes que pensen que estan protegint la terra de l´invasor.

Pàgines

Subscribe to Susanna Casta