Rafa Usero

"Una guerra hauries de passar"

Aquestes paraules que escric als titulars són les que sovint em deia la meva àvia. No és que em desitgés les calamitats que havien passat ells. M'ho recordava quan el menjar que em posava a taula no m'agradava. M'estava demanant que valorés més el menjar que teníem.

Amic-Amiga

He interpretat vàries vegades “El verí del teatre” de Rodolf Sirera. El darrer cop, en comptes de tenir un company home, he tingut una companya de repartiment. No sé si coneixeu l'obra, però us avançaré que són dos actors, el marquès de Sade i un actor, que fa d'actor famós a l'obra.

La indústria de l'esport

Quan jo era jove -i això queda, si fa no fa, cap al Paleolític superior- vaig llegir, en la mítica revista “Triunfo”, un estudi realitzat als Estats Units on es constatava que la indústria dedicada a la fabricació de material esportiu s'havia fet ressò de la creixent afició dels americans en la pràctica de l'esport en general i del footing en particular. S'estaven preparant per a fer l'agost.

Cases buides

D’un temps ençà veig a Valldoreix cada cop més cases abandonades. Els propietaris han marxat o s’han mort i els fills ja tenen la seva vida organitzada i encara no s’han posat d’acord què volen fer amb ella. O bé estan esperant que surti un comprador. Amb aquesta crisi que no acaba de marxar, de compradors no en surten gaires.

Sant Cugat, ciutat de contrastos

Sobta veure que, en el mateix Diari de Sant Cugat que dedica deu pàgines al gran recapte d’aliments, s’hi dediqui dues a la inauguració del Nou Mercat de Pere San, al tast i degustació de productes de gourmets.

El darrer treball del Jaume Pla i la Montserrat Carulla

A l’hora de posar-me a fer el meu escrit per elCugatenc, ja tenia embastat el tema del qual volia parlar, que acabo de veure “Cartes de l’Orient”. Un curtmetratge dirigit per l’Oriol Cuadern corresponent a la cançó del mateix títol de Blaumut, que trobem al seu àlbum “El primer arbre del bosc”. La notícia la dóna en Sergio Morales de Cugat.cat, però a mi m’ha arribat per un correu que m’ha enviat el meu amic Salvador Fenollar.

L’Aisha

L’Aisha és magribina. Va venir a Catalunya de petita amb els pares i dos germans més, ja fa vora trenta anys.

Dinars solidaris

Quan vaig entrar a treballar a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, els que ja hi eren, comentaven un sopar solidari que havien organitzat i que no havien aconseguit els objectius que s’esperaven. Els voluntaris havien treballat de valent, el restaurant els havien cobrat també de valent i els guanys no havien estat massa generosos.

Pàgines

Subscribe to Rafa Usero