Rafa Usero

He interpretat vàries vegades “El verí del teatre” de Rodolf Sirera. El darrer cop, en comptes de tenir un company home, he tingut una companya de repartiment. No sé si coneixeu l'obra, però us avançaré que són dos actors, el marquès de Sade i un actor, que fa d'actor famós a l'obra.

Quan jo era jove -i això queda, si fa no fa, cap al Paleolític superior- vaig llegir, en la mítica revista “Triunfo”, un estudi realitzat als Estats Units on es constatava que la indústria dedicada a la fabricació de material esportiu s'havia fet ressò de la creixent afició dels americans en la pràctica de l'esport en general i del footing en particular. S'estaven preparant per a fer l'agost.

D’un temps ençà veig a Valldoreix cada cop més cases abandonades. Els propietaris han marxat o s’han mort i els fills ja tenen la seva vida organitzada i encara no s’han posat d’acord què volen fer amb ella. O bé estan esperant que surti un comprador. Amb aquesta crisi que no acaba de marxar, de compradors no en surten gaires.

A l’hora de posar-me a fer el meu escrit per elCugatenc, ja tenia embastat el tema del qual volia parlar, que acabo de veure “Cartes de l’Orient”. Un curtmetratge dirigit per l’Oriol Cuadern corresponent a la cançó del mateix títol de Blaumut, que trobem al seu àlbum “El primer arbre del bosc”. La notícia la dóna en Sergio Morales de Cugat.cat, però a mi m’ha arribat per un correu que m’ha enviat el meu amic Salvador Fenollar.