Rafa Usero

És quan escric que hi veig clar

He manllevat unes paraules del meu admirat J. V. Foix per a explicar la sensació que sento quan escric. Quan ho faig, estic guanyant una batalla al temps que s'esmuny de la meva vida. En Raimon té un llibre preciós titulat Les hores guanyades. És una mena de dietari on planteja que allò que s'escriu, no cau en l'oblit.

L'amic invisible

Aquests dies són propicis al joc de l'amic invisible. No compta amb gaire tradició, de fet ve del 1800. Creat a la societat veneçolana, va anar estenent-se per sud-amèrica fins arribar al nostre país.

La fal·lera de la seguretat

Està bé que la gent se senti segura. O millor dit, que no se senti insegura. En les societats benestants la seguretat ha pres una importància cabdal. En nom d'aquesta seguretat, les entitats financeres i les asseguradores fan els seus capitals. El risc cal minimitzar-lo al màxim. O si més no, això és el que ens inculquen. Juguen amb la nostra por a la incertesa.

Els estalvis

Els meus avis guardaven els estalvis –que no eren gaires– sota una rajola. Quan va haver canvi polític aquells cèntims van perdre el seu valor. De fet, alguna moneda va arribar fins a les meves mans com a peces de museu.

Es va perdre un bolígraf

El material que hi havia a la classe era col·lectiu. Els pares havien donat uns cèntims per al material a començament de curs i l'escola havia comprat llapis i colors i gomes i...

La jubilació dels polítics

En quin conveni laboral està escrit l'edat de jubilació dels polítics? A quina edat seria obligatori que deixessin la res publica i les declaracions posteriors? No m'estic referint a les pensions vitalícies que cobren per haver-se preocupat –suposadament– del poble. Que també se n'hauria de parlar.

Elogi de la ignorància (reconeguda)

Quan la Catalina, la mare del Manolito Gafotas, se pone de los nervios, li fot un mastegot al seu fill. Llavors, l'avi del Manolito, pare de la Catalina, li diu a la seva filla: “No le pegues al niño en la cabeza que está estudiando.”

La força dels jubilats

Al poc de jubilar-me vaig rebre un carnet de la Dirección General de Costes de Personal y Pensiones Públicas depenent del Ministerio de Economia y Hacienda on se'm classificava i anomenava Pensionista de Clases Pasivas. La veritat és que em vaig sentir ofès.

Pàgines

Subscribe to Rafa Usero