Okupa ve d'ocupar i d'ocupacions fa molt que se'n fan. Jo mateix vaig néixer a Montjuïc, una terra que no era nostra tot i haver-la pagat; perquè tampoc era del que ens la va vendre. Era, per tant, un terreny ocupat del qual ens van fer fora a començaments dels 70.
Però el moviment okupa, pròpiament conegut –escrit amb “K” per a remarcar el fet contracultural i punk–, neix als anys 80 sota la influència dels squatters anglesos.
Els sindicats diuen que les empreses guanyen competitivitat, però que els contractes són més precaris. Això vol dir que els empresaris guanyen més diners a costa d'exprimir més el treballador.
Sembla ser que volen retocar la llei sobre l'eutanàsia. L'actual data de 1995 i amenaça, més que regula, amb una sèrie de penes de presó que et fa pensar-t'ho abans d'ajudar algú a morir.
El dia 4 d'abril va fer 50 anys de l'assassinat de Martin Luther King per un franctirador segregacionista blanc en un hotel de Memphis.
“Jo voto qui em dóna la gana”. “Jo voto a qui penso que ho farà millor”. La democràcia capitalista ens vol fer veure que som lliures a l'hora de votar. I ho som; però abans ens han bombardejat amb notícies i informacions manipulades pels mitjans informatius. Ens han rentat el cervell i sovint, sense saber-ho, ens fan canviar la intenció de vot.
El senyor Nicolás era un amic del pare de feia molts anys. Sembla ser que s'havien ajudat mútuament vàries vegades. Quan el pare va morir, va venir al tanatori tot sol en transport públic. Va ser llavors que em contà la relació fraternal que havia entre ells dos. Era molt més del que jo m'havia imaginat mai. El vaig veure molt afectat i, en tornar, vaig acompanyar-lo fins a casa seva amb el meu cotxe.
Ja feia dies que tenia pensat el tema; inclús el títol que li donaria, que, de sobte, preparant el material, veig que el diari Ara, al qual estic subscrit, ja n'havia parlat un temps abans, posant el mateix títol. No vull pensar que m'hagin llegit el pensament. Tot i així, tiro endavant amb l'article.
Cada cop costa més triar els aliments que mengem. Cada cop posen a les etiquetes més productes que desconeixem, més noms complicats que no saps què volen dir.
D'un temps ençà observo que el teatre amateur que ens envolta s'inclina més per un tipus d'obres més comercial, més de xaranga i pandereta, sense suc ni missatge.
Sembla que la pol·lució atmosfèrica preocupa més que la pol·lució acústica. I la veritat és que estem immersos en un món cada cop més sorollós que està afectant cada cop més a la gent. Cada cop hi ha més gent afectada de sordesa.
