Aquest dijous, 9 d'abril, ha fet 43 anys de la legalització del PCE. Adolfo Suárez, el llavors President de l'Estat espanyol, va triar un dissabte de la Setmana Santa perquè se suposava que, estant molta gent de vacances, no hauria tant d'enrenou. No va ser així.
L'endemà d'aquell “Dissabte Roig”, com se la coneix aquella data, molts comunistes de dins el país, van sortir al carrer amb banderes vermelles per a celebrar l'efemèride. Van ser uns dies de joia.
Tot i que la Setmana de la Dona ja ha passat, penso que, per a reconèixer els seus mèrits, qualsevol moment de l'any és bo per a alçar la veu i dir-ho.
El recent afer d'assetjament sexual del cap de gabinet del Departament d'Exteriors, Carles Gracias, és un cas que m'ha fet plantejar-me aquest interrogant.
En el diari personal de Francesc Candel de l'època que comprèn del 1944 al 1975, parla de les revisions dels seus escrits i els llibres abans de dur-los a l'editorial. Ell les anomena “galerades”.
En l'any 61 explicava la feinada que tenia en escriure, revisar una i altra vegada i finalment les galerades abans d'entregar el treball.
Sovint es tendeix a exalçar l'èxit sense tenir present la feina que hi ha al darrere.
Passa en els esports, en els estudis, en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana i sobretot en el món de l'espectacle.
En el Campionat de la Copa d'Espanya, que actualment s'anomena Copa del Rei, gràcies a la nostra magnànima monarquia, possibilita que clubs modestos puguin enfrontar-se als poderosos.
Aquest és el cas de l'Unionistas de Salamanca, un equip de Segona B, que fa poc jugava a Regional, i que es va enfrontar en el seu camp, una modesta pista d'atletisme, al poderós Reial Madrid.
En l'informe que van presentar el 9 d'aquest mes l'escola de negocis EADA i el grup ICSA, resulta que els sous dels directius ha crescut aquest any vuit cops més que els dels empleats.
Si ja de per si la diferència era gran l'any 2018, el 2019, encara més. Això ha passat, sobretot, a les grans empreses com la banca i les assegurances. La petita i mitjana empresa (les PIMES) són les que han hagut de fer més esforços davant l'increment del salari mínim interprofessional, promogut pel Govern.
En un article escrit per Alex Wiliams al The New York Times es fa ressò en diversos llibres i en experts en el tema i han arribat a la conclusió que els rics d'ara no són com els d'abans.
Els rics d'abans, quan arribaven a la quantitat que s'havien proposat com a meta, dedicaven la resta de la seva vida a l'oci, a fruir dels seus diners. Ara, en canvi, els multimilionaris no paren de fer créixer el seu capital, empesos per la por que altres rics els puguin malbaratar el negoci.
Per a commemorar el seu centenari, l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, va preparar tota una sèrie d'actes. Entre ells, un concurs literari de relats curts. Havien tres categories, adults, adolescents i infantil.
Em van proposar formar part del Jurat i hi vaig accedir de bon grat.
Vaig arribar a llegir-los tots. Em va sorprendre. Alguns tenien una gran qualitat. D'altres, potser no tant, però Déu n'hi do com els participants s'hi van esforçar.
La globalització, tal com la coneixem avui dia, és un fenomen relativament actual. Les empreses s'han expandit, han sortit dels seus països d'origen i han anat creant sucursals o noves empreses allà on veien un mercat potencial on vendre els seus productes i també on la mà d'obra podia ser més barata.