Rafa Usero

El gènere de la violència

La mort d'una dona a mans de la seva parella també dona ha fet replantejar la desafortunada denominació de violència de gènere. Primer va ser violència masclista, després sexista i, finalment, de gènere.

Em sembla un error diferenciar una violència de l'altra. La violència és violència i prou.

El molinet de cafè

La meva filla es va presentar amb un paquet de cafè en gra que li havien portat d'un país sud-americà. No sabia què fer amb allò i me'l portava per si jo encara tenia molinet per moldre.

Què fem amb el centre de menors?

Els veïns de les Planes recullen signatures en contra del Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), el Lledoner. Els veïns pateixen intimidacions i robatoris per part dels joves que viuen al centre. Ho van exposar a la reunió del Consell de Barri del dia 2 de febrer.

Genis

La història està plena de genis. De genis que han passat a la història, perquè ella ha parlat d'aquestes persones. Han despuntat en ciència, en música, en teatre, en filosofia en política...

El zoo d'en Pitus

El diumenge 29 de gener vaig anar al Bosc Literari al barri de La Serreta. Cada any, per aquestes dates n’organitzen un. Quan vaig rebre la invitació d'en Carles Castro, el president de l'Associació de Veïns, no m'ho vaig pensar dues vegades. De fet, hi vaig cada any; aquesta vegada, amb més motiu: El zoo d'en Pitus em porta records molt bons de quan exercia de mestre.

Les pràctiques dels futurs mestres

Vaig llegir, no fa gaire, que tenien la intenció de fer més llargues les pràctiques dels futurs mestres.

No és mala idea que els estudiants de magisteri estiguin més temps en contacte amb els alumnes abans d'encetar la seva tasca docent. Però abans, deixeu-me dir la meva.

És quan escric que hi veig clar

He manllevat unes paraules del meu admirat J. V. Foix per a explicar la sensació que sento quan escric. Quan ho faig, estic guanyant una batalla al temps que s'esmuny de la meva vida. En Raimon té un llibre preciós titulat Les hores guanyades. És una mena de dietari on planteja que allò que s'escriu, no cau en l'oblit.

L'amic invisible

Aquests dies són propicis al joc de l'amic invisible. No compta amb gaire tradició, de fet ve del 1800. Creat a la societat veneçolana, va anar estenent-se per sud-amèrica fins arribar al nostre país.

La fal·lera de la seguretat

Està bé que la gent se senti segura. O millor dit, que no se senti insegura. En les societats benestants la seguretat ha pres una importància cabdal. En nom d'aquesta seguretat, les entitats financeres i les asseguradores fan els seus capitals. El risc cal minimitzar-lo al màxim. O si més no, això és el que ens inculquen. Juguen amb la nostra por a la incertesa.

Pàgines

Subscribe to Rafa Usero