El 2015 neix el projecte Re Wine, encaminat a reutilitzar les ampolles de vi usades. Això significaria una reducció del 28% de diòxid de carboni en el medi ambient. Ja n'hi ha implicats 7 cellers catalans, 54 restaurants, 32 botigues o supermercats (entre ells, Ametller Origen i Caprabo), 3 deixalleries, 2 plantes de rentatge, entitats mediambientals i la Generalitat.
Hi ha dos pilars que, al meu entendre, enforteixen l'estudi de la llengua a l'escola, la biblioteca i el teatre. De la biblioteca, ja en parlaré en un altre article.
Sobta veure com, de la feina de cuinar, se'n fa un xou, un "reality show" o un concurs per veure qui cuina millor .Els que traginem habitualment a la cuina sabem algunes coses sobre l'art de fer el menjar.
A mitjans d'agost, l'historiador Joan B. Culla, en un magnífic article al diari ARA, fa un paral·lelisme entre la marxa d'Alfons XIII el 1931 i la del seu nét, el rei emèrit, Joan Carles I.
La globalització, tal com la coneixem avui dia, és un fenomen relativament actual. Les empreses s'han expandit, han sortit dels seus països d'origen i han anat creant sucursals o noves empreses allà on veien un mercat potencial on vendre els seus productes i també on la mà d'obra podia ser més barata.
Malgrat que vaig néixer aquí, a Catalunya, a Barcelona, l'any 49, no puc negar que porto i portaré per sempre més un cognom andalús.
Va ser el 6 d'agost a Hiroshima i tres dies més tard, el 9, sobre Nagasaki, que els Estats Units van llençar la bomba atòmica. L'excusa era d'acabar amb la Segona Guerra Mundial. Aquest 2020 en fa 75 anys.
El passat 17 de maig es complia 30 anys des que l'OMS va retirar l'homosexualitat de la classificació de malalties mentals.
L'home més gran de Catalunya i de tot l'Estat espanyol, el “Falet” de Blanes, ha mort a l'edat de 110 anys. Va ser espardenyer i mecànic. Quan es va exiliar a Bordeus, va fer de torner.
En una entrevista feta el començament del juny passat al Director General de la Caixa d'Enginyers, Joan Cavallé, deia que “la recuperació (econòmica) també va a una velocitat mai vista”.
Sense donar-me-les d'entès en la matèria, ho sospitava. Mentre escoltava les notícies que suscitava la pandèmia i el sotrac econòmic que generava, tenia la sensació que els preocupava més els diners que dels malalts i els morts que ocasionava.
La meva impressió és que estaven inflant les pèrdues (de fet ho han fet sempre) i que se'n sortirien més tard o d'hora.