Un any d'elCugatenc

Abans d'ahir a la tarda vaig anar a la celebració del primer any de vida d'elCugatenc. Va ser un acte senzill i planer on es van posar de manifest les vicissituds, les dificultats i les petites victòries aconseguides pel diari digital de l'Associació l'Avenir, la seva editora.

Si els dèspotes mataven el missatger que els duia males notícies, és ben just que jo, sense ser-ho ni considerar-me'n, però essent un admirador del diari, esmenti la bona tasca que estant fent.

En un lloc com Sant Cugat, on moltes de les notícies que es donen bandegen entre la informació i l'autocomplaneça, un diari com elCugatenc té molt de mèrit i era necessari. Ho dic perquè la informació que donen aquests cinc redactors traspua objectivitat, il·lusió i fidelitat a la veritat.

En l'anuari que editen en paper -la primera en paper!- i que penso guardar com a record, fan una acurada selecció de les notícies més simptomàtiques d'aquest any. Els agraeixo que no em parlin de millores en la via pública ni de nous comerços inaugurats. Hi ha, però, un article que em crida l'atenció: l'entrevista a Eligio Medina, coautor del llibre Anem junts sobre la lluita de Delphi. I és que, al nostre poble, sembla que no existeixi el Moviment Obrer.

En temps del franquisme, el Primer de Maig era San José Obrero i, a la televisió posaven Los bailes i danzas de la Sección Sindical. No em sembla que hagin canviat gaire les coses a Sant Cugat.

Cal que, entre tots els que ens estimem la notícia objectiva, l'anàlisi a fons i la il·lusió en la feina, fem costat a aquests joves mariners que remen a contracorrent. Per què no, una cooperativa on tothom cooperi?

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades