Transmetre valors a través de l'esport

Sento no disposar a mà el TOT Sant Cugat on vaig llegir l'entrevista. Es tractava d'una activitat esportiva per a infants de cara al Nadal. L'objectiu de la qual era transmetre valors als nois i noies a travès de l'esport.

Vaig pensar que era una bona cosa, això de transmetre valors. Tot i que, els valors, es poden i s'han de transmetre en diferents àmbits. A casa, a l'escola, a les extra-escolars i, inclús, a teatre.

El temps que vaig acompanyar els meus fills a fer esport escolar va ser l'època en què vaig patir més com a pare. Primer, perquè veia els altres pares com bramaven contra l'àrbitre o contra els seus fills o els fills dels altres. I segon, quan el nostre equip del Ferran i Clua –escola pública de Valldoreix– els tocava un equip d'alguna escola privada. Tant se val que nosaltres parléssim d'esportivitat, de saber guanyar i perdre de... Els de la privada anaven a guanyar per tots els mitjans. La seva duresa en el joc era incentivada pels seus entrenadors. En alguna reunió de pares a la seu de la UESC havia exposat la queixa i la resposta sempre era la mateixa: “Ho entenien, però no podien fer res”.

Allò semblava com si, els futurs executius agressius, s'estiguessin preparant repartint llenya entre el personal. Us ben asseguro que vaig patir molt per la integritat dels nostres petits jugadors.

Tornant a l'entrevista anteriorment esmentada, va haver un comentari de l'entrevistat que em va sobtar. Deia “mens sana in corpore sano”.

Aquesta expressió nascuda en el segle II durant l'Imperi Romà deguda a les Sàtires del còmic Juvenal, la qual, la cita sencera deia “Orandum est ut sit mens sana in corpore sano”. S'acostumava a dir de broma. És a partir del segle XIX, gràcies a l'entusiasta Pierre de Courbertin que canvia de contingut i es fa servir per a animar els esportistes als Jocs Olímpics.

Aquesta expressió, al meu entendre, no deixa de ser una fal·làcia. Mai un corpore sano ha garantit una mens sana. Ni a l'inrevés. En els Jocs Olímpics de Barcelona 92, per exemple, quan hi havien aglomeracions d'esportistes masculins i femenins, els organitzadors tenien problemes per les agressions sexuals entre els components dels Jocs. Tenien també problemes amb drogues i festes en les residències i havien de posar vigilància les vint-i-quatre hores del dia.

Em sobta, com us deia, que, en ple segle XXI, vulgui idealitzar-se aquesta expressió.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades