Solidaritat i justícia

Rebo la revista trimestral d'una de les ONG on faig col·laboració mensual. La fullejo encuriosit i veig que realment estan fent coses.

Transcric alguns titulars. “Els aliments han passat a considerar-se una mercaderia més, en lloc d'un dret fonamental.” “Qui educa una dona, educa un poble.” (Es tracta de dones aborígens que viuen en tribus a l'estat d'Odisha). “L'aigua es vida” (Construcció de 10 pous i latrines. La higiene és important per a lluitar contra l'Ebola al nord de Sierra Leone). “Al Chaco paraguaià es registrava les taxes de desforestació més altes del planeta. Allà se situa la història de lluita per les seves terres i la seva cultura dels indígenes ayoreos”. Bé, no segueixo.

La revista acaba demanant més aportacions. “Amb 150 euros les dones de Senegal tindran 20 regadores més per als seus horts”. “Tan sols es necessiten 35 euros perquè 50 dones rebin formació agrícola en Bangla Desh”

Tanques la revista amb la certesa de saber que hi ha una gent ferma, sencera, dedicada als altres. I un íntim sentiment d'haver col·laborat en una petita part del projecte. Com aquells que van a dinars solidaris i col·laboren omplint-se la panxa. O participen en caminades solidàries i aprofiten per a posar-se la roba esportiva de marca que s'han comprat. O el famós acabalat que deixa la seva mansió per uns dies i marxa amb els seus fotògrafs de capçalera a l'Àfrica Tropical a cantar la cançó del Cola-Cao. Així tranquil·litzem la mala consciència que tenim. No. No em dura gaire el goig per la meva col·laboració a les ONG. Només l'apaivago quan l'enfoco com a acte de desgreuge.

Què en serà dels solidaris quan la redistribució de la riquesa estigui com hauria d'estar? Quan la dignitat dels pobles sigui la que ha de ser? Quan la indecència de les grans fortunes deixi de fonamentar-se sobre la malastrugança dels països pobres? Quan la política i la religió deixi d'estar al costat dels poderosos?

No. No anem bé; anem més aviat en sentit contrari.

Mentrestant, anirem fent petits ajuts; perquè, al que té gana no li pots donar solament justícia social, en tant no arribi, li has d'oferir un tros de pa o una llavor o un tros de terra.

Però tinguem present l'objectiu final. Que ningú hagi d'agenollar-se per demanar caritat, ni cap altre se senti generós perquè te la dóna.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades