Sobre la sordesa

Sembla que la pol·lució atmosfèrica preocupa més que la pol·lució acústica. I la veritat és que estem immersos en un món cada cop més sorollós que està afectant cada cop més a la gent. Cada cop hi ha més gent afectada de sordesa.

No és el meu cas. No he estat víctima de la pol·lució acústica. Pateixo deficiència auditiva des dels tres anys. Tanmateix, em molesta extraordinàriament el soroll; però no he estat víctima de l'enrenou ambiental. Senzillament, he hagut de conviure amb aquesta manca d'audició tota la vida.

No us parlaré aquí de les dificultats en les quals m'he trobat. Dels embulls en les relacions amb els amics, de les típiques i desafortunades bromes, de l'obstacle que ha representat en els meus anys d'escola, d'institut o d'universitat. M'he quedat, això sí, amb la sensació que sempre, sempre m'he hagut d'esforçar el doble que els meus companys per aconseguir la meitat que ells.

La veritat és que no tinc dret al plany. I no em planyo. He aconseguit molts objectius dels quals m'he proposat. He aprés, per exemple, a llegir expressions. He aprés a entendre el que m'han dit i el que han callat, a interpretar un gest o un somriure

Del que sí us vull parlar és de la manca de sensibilitat que he trobat en l'altra gent. Us heu fixat que quan veiem un cec o un paralític tenim un atac d'empatia i diem “pobre home!”? En canvi davant un sord reaccionem amb “no t'enteres!” o “estàs com una tàpia!”. Com si l'afectat de sordesa fos responsable de la seva deficiència.

Hi ha, tanmateix, un gran desconeixement de com ens hem d'adreçar, com hem de conversar amb aquest tipus de gent. La primera cosa que hauríem de saber és que no els hem de cridar. Que hem de vocalitzar i entonar clarament. Penseu que hi ha gent que parla sense moure els llavis i amb un to monòton. Que hem de mirar-lo de cara, que vegi la nostra expressió i no parlar-los d'esquena. No parlar massa de pressa. Que perquè portin audiòfons, no pensar que ja no té problema. Aquests aparells no fan miracles: hi ha llocs d'una ressonància excessiva que no els fan apropiats.

Trobo a faltar un lloc on donin formació i informació de com adreçar-se a aquesta mena de gent. Un lloc on s'aprengui allò que han de fer i el que no.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades