Sobre l'eutanàsia

Sembla ser que volen retocar la llei sobre l'eutanàsia. L'actual data de 1995 i amenaça, més que regula, amb una sèrie de penes de presó que et fa pensar-t'ho abans d'ajudar algú a morir.

M'ho vaig trobar el dia abans de morir el meu sogre, que patia d'una manera injusta en un home tant honest com ell i em va demanar alguna cosa per a acabar amb aquell sofriment. Reconec que em vaig espantar i li vaig dir que jo no podia fer allò. Em vaig sentir fatal amb mi mateix. Sort que l'endemà ja no hi era.

L'Associació per al Dret a morir Dignament està fent pressió i preveuen que d'aquí a dos anys es pugui aconseguir alguna cosa.

El 84% de la població està d'acord en què s'aprovi una llei que reguli aquesta pràctica. No obstant, en aquest Estat de dret i demòcrata, que més aviat va torçat i poc democràtic, tota aquesta gent no té prou força. El PP s'ha negat sempre i Ciutadans pensa abstenir-se.

Jo pensava que el principal entrebanc per a encetar i revisar una nova llei era l'etern dogma catòlic que sempre l'ha considerat un pecat. Segons ells, l'únic que pot treure la vida és Déu. I Déu n'hi do com miren cap al cel i obliden de parar atenció a la terra!

Però, no. No és un problema religiós; és econòmic. I qui ho dubti, que es faci un tomb per unes quantes residències de gent gran. Hi ha casos esgarrifosos de vells emmagatzemats esperant a que Déu se'n recordi d'ells. I mentrestant paguen quota a l'entitat que els cuiden.

D'un temps ençà la gent viu més anys. Abans, els vells es morien més joves i fins el dia anterior havien estat treballant a l'hortet. Ara, en aquesta societat industrialitzada, on les famílies van tan atrafegades, no sabem què fer amb els vells, fan nosa i els tanquem en residències.

La vida en una residència és gratificant, fan activitats, es relacionen amb altra gent i sovint troben afecte dels cuidadors. Arribes a un punt, però, quan ens tornem vegetals, que no té sentit de seguir endavant. És llavors quan tenim dret i desig trobar una mort digna. I no hi ha cap polític, ni cap jutge, ni cap clergue que tingui dret a prendre-te-la.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades