Sant Cugat, ciutat de contrastos

Sobta veure que, en el mateix Diari de Sant Cugat que dedica deu pàgines al gran recapte d’aliments, s’hi dediqui dues a la inauguració del Nou Mercat de Pere San, al tast i degustació de productes de gourmets.

Sembla una cruel paradoxa que, mentre uns puguin degustar “tot tipus de menjar, des del sushi japonès al acebiche peruà passant pels millors embotits i formatges”, altres somiïn en aconseguir un pot de cigrons o un paquet d’arròs per a calmar la gana de la família.

Parlo de Sant Cugat, un poble que considero benestant. No és Rubí, ni Cerdanyola, ni l’Hospitalet, posem per cas, amb tot el meu respecte i simpatia per aquestes poblacions.

Tinc la família treballant a Creu Roja i Càritas de Sant Cugat i em deien que em sorprendria de veure la quantitat de gent necessitada que tenim al poble. Al mateix Diari apunten que a Càritas el 2011 es van atendre 2.162 persones i el 2014 van ser 2.474. O sigui, que la quantitat no para de créixer.

En una entrevista que se li fa a la Marina Pous, treballadora social de Càritas de Sant Cugat, afirma que “la precarietat laboral fa que persones inserides segueixen excloses socialment”.

Aquí, segons el meu entendre, hi ha la mare dels ous. Quan parlem de l’atur sempre fem servir quantitats. Quan baixa l’atur, puja la gent amb feina. I notem com una alenada de tranquil·litat ens envaeix. No ens fixem, però, en la qualitat d’aquests contractes. Els sindicats fa temps que ho venen dient.

El profit que els empresaris estan aconseguint de la situació! Amb uns contractes precaris exploten treballadors, exploten, sobretot jovent que busca currículum i no té altre remei que acceptar sous baixos. El profit que estan aconseguint famílies benestants amb un servei domèstic barat!

I, mentrestant, uns, els voluntaris, seguiran lluitant per a donar de menjar els que somien amb un pot de cigrons i els altres s’aniran a Pere San a degustar delicatessen.

Quin món!

Rafa Usero, mestre jubilat i actor.

Notícies relacionades