La placa de Montjuïc

El proper diumenge, dia 25, al Passeig Olímpic, davant el Jardí Botànic i al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, s’inaugurarà una placa commemorativa en record dels habitants de les barraques de la muntanya de Montjuïc.

Durant l’Exposició Universal el 1929 i, sobretot, durant la dura postguerra, molta gent de la nostra Pell de Brau van venir a Catalunya fugint de la repressió i de la gana dels pobles. Aquí, a casa nostra hi havia feina, però faltaven cases. Justament a l’inrevés del que està passant ara, que hi ha molta casa buida, però falta feina per a poder llogar-les.

El cas és que, aquella gent, van haver d’apanyar-se-les com van poder. Així van néixer els barris de Somorrostro, el Camp de la Bota, la Perona, Montjuïc i molts altres barris nascuts on hi havia un rodal de terra per a fer-se una barraca. Barris de gent treballadora oblidada i reprimida per l’Administració Local d’aquella època.

Així ho explicava Paco Candel en el seu llibre “Els altres catalans” el 1964. Uns catalans que, a poc a poc, van anar integrant-se en la societat catalana. El 1985 Candel torna al tema amb un altre treball que, tot i ser molt més bo i més profund que l’anterior, és menys conegut, “Els altres catalans, vint anys després”. Aquí parla de magribins, sud-americans, xinesos...  O sigui, l’immigració que vivim ara.

Aquí, a Sant Cugat i Valldoreix, no és tan intensa com als pobles del voltant nostre. Només cal donar-se una volta per Rubí o Terrassa per a veure la diferència. És que sembla mentida com el nivell de vida i el preu de l’habitatge selecciona la gent que l’habita. També a l’inrevés, el lloc on habiten els vinguts de fora, fa baixar el preu dels pisos del voltant. No hauria de ser; però ho és. Mana el mercat i mana els prejudicis de la gent.

A Sant Cugat i Valldoreix, amb la vinguda d’aquests nous catalans, han trobat servei domèstic i mà d’obra barata.

Tornant a Montjuïc, durant molts anys va ser considerat un suburbi per la gent de ciutat. Feia vergonya dir que eres d’allà. Les noies en edat de trobar parella ho havien d’amagar. L’Ajuntament de Barcelona va crear el “Servicio Municipal de Represión del Barraquismo”. La brigada “de los picos” et llençava la barraca a terra si no tenies la xapa identificatòria.

Però allà, a Montjuïc, la gent que l’habitava eren treballadors i funcionaven com un poble: tothom ajudava tothom. Allà vaig néixer jo. Em sento orgullós quan dic que la meva pàtria és Montjuïc.

Diumenge, per fi, es reconeixerà la tasca i el patiment d’aquella gent que, amb el seu treball, també va col·laborar a que Barcelona i Catalunya fos més gran.

Notícies relacionades