La nova sala Beckett

El 15 de juliol vaig tornar a la Sala Beckett. D'ençà que els van fer fora d'Alegre de Dalt, a Gràcia, s'han instal·lat a Pere IV, al Poblenou, en una antiga fàbrica que encara estan remodelant. La Beckett és un d'aquests llocs on pots anar, inclús, sense saber l'obra. Et podrà agradar o no, però tot el que fan té una qualitat que els amants del teatre sabem apreciar.

Van presentar Poder, potere, power. Tres diàlegs sobre el poder escrits per tres dramaturgs; Marta Buchaca, Marco Calvani i Neil La Bute. Tots els actors desconeguts, excepte la Muntsa Alcañiz. Un treball de veu, de registres, de cos i d'interpretació sorprenentment impecables. Tots tres textos bons i amb missatge; especialment el del mig que representa el relleu entre dos alcaldes, un de dretes que plega i una dona d'esquerres, inexperta en política, que entra. Per cert, entre el públic hi havia l'Ada Colau. Quina casualitat, oi?

El preu de l'entrada era de 10 €. Bon teatre a 10 €, què us sembla? A mi em fa pensar en els preus desorbitats que, de vegades, trobes a l'Auditori. I més quan l'espectacle no s'ho mereix. Em fa pensar també en la darrera vegada que vaig anar al Teatre Nacional a veure El mercader de Venècia. El preu, més que desorbitat, era abusiu. Se suposa que tot el que presenten al TN ha de ser bo i amb bons actors. I no sempre és així.

Aquell dia vaig sortir doblement emprenyat: per la interpretació i pel preu. Els actors, ben famosos –més val que no digui noms–, d'aquells que fan sèries a la televisió. I fer sèries a la TV és la millor manera d'espatllar un actor. Quan després pugen a l'escenari es pensen que encara tenen una càmera i un micro a la vora d'ells i només treballen els gestos facials. Obliden el cos i la veu.

Fer sèries a la petita pantalla o interpretar al cinema arregla la butxaca de l'actor; però, fan malbé el seu art. Voleu dir que el teatre, el bon teatre, ha de ser tan car? Malgrat el 21% de l'IVA, voleu dir que no es pot fer un espectacle més barat i alhora digne?

A Sant Cugat tenim moltes companyies amateurs i bons actors. Tants, que podrien abastir el poble de bones representacions si tinguessin un teatre adient. El Teatre-Auditori és gran, sovint car i amb espectacles que, de vegades, no estan a l'alçada del preu que cobren.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades