El molinet de cafè

La meva filla es va presentar amb un paquet de cafè en gra que li havien portat d'un país sud-americà. No sabia què fer amb allò i me'l portava per si jo encara tenia molinet per moldre.

De sobte vaig recordar que sí, que en tenia un, mig oblidat, en algun racó dels armaris de la cuina. Feia tants anys que no el feia servir..! No m'havia desfet d'ell perquè era un dels primers regals de quan vaig anar a viure sol. Daixò ja fa quaranta anys. Total, quatre dies.

Doncs, bé; vaig recuperar-lo tot ple de greix –encara funcionava– i li vaig moldre el cafè. El pobre aparell va acabar ben escalfat. Després de tant de temps inactiu, no estava habituat a treballar tant.

És impressionant com anem arraconant estris que queden obsolets perquè altres ginys els substitueixen. Us recordeu de l'obrellaunes? Segur que a casa vostra deveu tenir un d'arraconat encara. I del passa purés? Aquella baluerna on posaves les patates bullides i les aixafaves tot donant voltes a la maneta.

I de la nevera de gel? De xavalet, jo era l'encarregat d'anar a comprar un tros de gel a la botiga. El portava en una bossa de malla i havia de córrer cap a casa perquè no se'm desfés pel camí. O de la rentadora de turbina que va ser un gran ajut a la mestressa de casa. Perquè abans, qui rentava la roba, era la dona. Ara potser també; però abans, encara més. I ho feia artesanalment; o sigui, a mà.

Tots aquests avançaments es feien –deien llavors– per a facilitar la vida de la llar. Per a disposar de temps per a coses més importants. Però, realment estem aprofitant el temps guanyat en aquestes petites feines domèstiques? Parlo de tothom; de dona i home.

 

O hem omplert la nostra vida de corredisses amunt i avall per a fer això i allò i, si queda temps, el de més enllà? No estarem fugint d'alguna cosa, en una carrera cap a no sabem on?

Aviam, seiem i ho rumiem.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades