El laberint de l'alimentació

Cada cop costa més triar els aliments que mengem. Cada cop posen a les etiquetes més productes que desconeixem, més noms complicats que no saps què volen dir.

La normativa diu que els aliments han d'anar etiquetats, que han de posar els components, la data de caducitat i el lot d'envasat. Però no diu les condicions de visibilitat que han de tenir. I, si ho diu, fa la impressió que no fan gaire cas.

Necessites una lupa i molta paciència. De vegades, trobar la data de caducitat és tot un joc de “fet i amagar”. Michael Pollan, periodista del The New York Times, diu en els seu llibre Saber comer (Ed. Debate) que “menjar s'ha convertit en un assumpte innecessàriament complicat”. No ho diu solament pel format de les etiquetes, sinó també, i sobretot, per la complicada informació que donen.

Enumera quatre consells bàsics, senzills i sorprenents alhora. Primer, no mengis res que a la teva besàvia no li semblés bé menjar-se. Segon, evita ingredients que no coneixes. Tercer, evita productes que continguin més de cinc ingredients. I quart, evita preparats que diuen que són saludables. Afegeix que només els grans productors tenen mitjans per aconseguir que les autoritats sanitàries els aprovin. En canvi, els menjars frescos no poden dir-ho perquè els pagesos no tenen diners per a anunciar-se així.

A més, hi ha el canvi de nom dels components per tal que no els identifiquem. Els dietistes nutricionistes Marc Vergés i Martina Ferrer i la catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Navarra Maira Bes-Rastrollo enumeren deu productes amb els quals s'ha d'anar amb compte amb el nomenclàtor: sucre, greixos saturats, farina integral, oli de palma, hidrats de carboni, glucosa i fructosa, additius, colorants, traces de... (restes d'altres productes abans elaborats) i sal. Tots aquests “ingredients” poden aparèixer amb varis noms diferents per tal de despistar.

Com podeu veure, no és fàcil a l'hora d'anar a comprar. Potser haurem d'anar amb una lupa i molt d'escepticisme de la informació que ens donen. No és sols el que menges, sinó com i quant menges i, sobretot, què tries.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades