La jubilació dels polítics

En quin conveni laboral està escrit l'edat de jubilació dels polítics? A quina edat seria obligatori que deixessin la res publica i les declaracions posteriors? No m'estic referint a les pensions vitalícies que cobren per haver-se preocupat –suposadament– del poble. Que també se n'hauria de parlar. Ni estic al·ludint als sous en consells d'administració de grans empreses, quan han deixat el seu càrrec. Que també se n'hauria de parlar.

Pregunto, quan han de deixar de sortir als mitjans públics a dir què han de fer i pensar els altres? Perquè la vellesa i el benestar aconseguit gràcies al càrrec els fa fer declaracions d'allò més reaccionàries. I, a sobre, s'erigeixen en models de rectitud i democràcia. Justament allò que no van fer quan ho havien de fer. I espatllen, encara més, la imatge empobrida que havien guanyat quan van deixar la cadira.

Li va passar a Aznar i darrerament a Felipe González, per posar alguns exemples que em venen sense ordre al cap. Cada cop que parla Aznar és per a treure el fuet i dir com s'ha d'assotar els díscols que no pensen com ell. Amb quina duresa ho faria ell si encara hi fos. El component del Trio de es Açores ens va deixar enmig d'una guerra que no ens anava ni venia i mai ha volgut reconèixer el seu error. Per cert, us aconsello el llibre La Aznaridad. Por el imperio hacia Dios o por Dios hacia el imperio de Manuel Vázquez Montalbán, Mondadori 2003.

El jove engrescador, jaqueta de pana, melena progre i dialèctica encisadora, anomenat Felipe González, venia del grup socialista de Sevilla. Ens va fer somiar en un país nou i va acabar sortint per la porta de darrere amb afers a la seva esquena com els GAL, Flick, Filesa, Roldan i els que no sabem. Ara dóna lliçons de com s'han de fer les coses als joves del seu partit.

 

A quina edat haurien de restar callats? Podrien aprofitar el temps lliure que tenen per a fer un post-grau de dignitat.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades