La fal·lera de la seguretat

Està bé que la gent se senti segura. O millor dit, que no se senti insegura. En les societats benestants la seguretat ha pres una importància cabdal. En nom d'aquesta seguretat, les entitats financeres i les asseguradores fan els seus capitals. El risc cal minimitzar-lo al màxim. O si més no, això és el que ens inculquen. Juguen amb la nostra por a la incertesa.

Els meus avis havien viscut al dia. Avui hi ha, demà Déu dirà. Els que van passar la guerra, durant la postguerra, mesuraven la seva seguretat amb la quantitat d'aliments de primera necessitat que tenien al rebost. Sucre, llet, arròs... i guardaven alguns calerons sota una rajola. Ho comentava en un article meu anteriorment.

De fet, hi ha molta gent, moltíssima a casa nostra i fora de casa nostra que viu al dia. Les societats benestants, però, mesuren el seu estatus per la quantitat de seguretat que poden tenir. I la tenen acumulant una bona quantitat de diners o una bona pòlissa d'assegurança.

L'Administració i les empreses privades van amb compte amb la seguretat dels seus treballadors. No tant pel desig altruista de que no prenguin mal; sinó perquè si els passa alguna cosa, els poden demanar danys i prejudicis. I és que avui dia es demana sempre; fins i tot quan no hi ha raó de ser.

Un exemple, al meu entendre, són els semàfors a terra que ha posat l'Ajuntament als Quatre Cantons. Se n'ha dit que és per avisar als badocs del mòbil. D'altres veuen l'afany de modernitat del poble –les smart city, aquesta punyetera mania d'americanitzar-ho tot–. Hi ha, fins i tot, que les han anomenat “collonades”.

Jo veig un desig d'evitar litigis penals. Qui ens diu que, si un babau passa el semàfor en vermell i és atropellat, no posi una denúncia perquè el senyal no tenia prou brillantor o el carrer estava poc il·luminat? O qualsevol altra cosa. El cas es demanar responsabilitats i treure'n profit de l'accident.

L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha volgut curar en salut, entre altres motius. Crec que estem baixant la guàrdia davant els malalts del mòbil. A la propera generació, els nens ja no naixeran amb un pa sota el braç; ho faran amb un mòbil, un smartphone o qualsevol altre aparell futurista a les mans.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades