L'experiència

Stefan Zweig, en el seu llibre El món de l'ahir comenta que, quan era jove batxiller (això l'hem de situar a finals del segle XIX), a la seva Àustria natal els joves de vint i trenta anys tenien grans problemes perquè la gent els reconegués la seva vàlua professional. Un metge, per exemple, quan acabava la carrera i començava a exercir, s'havia de deixar barba i posar-se ulleres daurades, encara que no les necessités, per aparentar més edat de la que tenia. Els diaris recomanaven productes que acceleraven el creixement pilós.

Comenta més endavant que aquesta tendència va canviar diametralment en el temps actual. Penseu que, quan ell escriu això, l'expressió “actual” se situa cap a finals de 1930, començaments de 1940. Va morir el 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Deia llavors “la desimboltura, l'amor propi, la temeritat, la curiositat i l'alegria de viure pròpies de la joventut es considera ara un do envejable”.

Quan trasllado les seves paraules al nostre temps veig que, no sols no ha canviat aquesta tendència de valorar la joventut, sinó que ha anat a més.

El món, la seva evolució és tan vertiginosament ràpida, la preparació de les noves generacions és tan actual, que supera la de la gent adulta. Tant és així que l'experiència ha passat a un segon terme.

La gent de cinquanta i seixanta anys no pot posar com a exemple la seva vivència perquè ha estat adquirida en un temps que no té res a veure amb l'actual. Tanmateix, és un fet la dificultat amb la qual es troba aquesta franja d'edat per a reciclar-se i cercar nova feina.

 

Potser és per això que trobem, ja parlant en formes i maneres de vestir, que la gent adulta imita cada cop més pentinats i vestuari juvenils. Sempre he defensat que cal dur l'edat que tens amb dignitat; però començo a dubtar si adoptar una imatge més jove és perdre-la.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades