Disseny, qualitat i deixalles

A casa dels meus pares, que també era la meva, hi havia una sèrie d'objectes que sempre havien estat allà. Eren atuells entranyables que configuraven el meu paisatge familiar. Inclús, quan tornava, després d'abandonar el niu familiar, els anava a buscar i estaven allà, com si s'haguessin estat esperant tota la meva absència. L'escriptori de persiana del meu pare, l'armari Rovi del lavabo, les copes a la vitrina del menjador...

Això ara, ja no passa tant. Per l'impacte de les modes i perquè la gent es cansa abans del decorat familiar. Però, sobre tot, perquè els objectes quotidians d'una casa tenen una vida més efímera. I no parlem dels electrodomèstics, que llavors hi havien pocs, però Déu n'hi do els anys de servei!

En un estudi fet per l'Institut Oko i la Universitat de Bonn difós el dia 16 de febrer per l'Agència Federal de Medi Ambient d'Alemanya constata que la mitjana de la vida útil de la majoria de dispositius electrònics del primer usuari va disminuir des dels 14,1 anys als 13 anys entre els 2004 i el 2012.

Antonio Cerrillo, que es fa ressò a La Vanguardia d'aquest estudi, es pregunta -no vull pensar que, innocentment- si ha estat intencionat aquest escurçament. Afegeix també que no s'ha pogut demostrar. Finalment aconsella que el consumidor es fixi més en les hores de durada dels aparells que no pas en els preus.

A mi em sembla que, si tens tanta dificultat en trobar peces de recanvi i l'elevat cost de les reparacions -a vegades, més cares que un altre aparell nou de trinca- poca cosa pot fer el consumidor davant la indústria de “l'usar i llençar”.

D'altra banda, al meu estudi tinc una taula-calaixera impressionant, regal de la meva dona que la va comprar a l'Ikea. Dic impressionat pel disseny, la funcionalitat i la feinada que vaig tenir per muntar-la seguint les ambigües instruccions. Em va costar tant, que, quan ho vaig aconseguir, em sentí com un oficial fuster. Doncs bé, poc temps després d'estrenar-la, va començar a fer figa. La pintura, els encaixos... És el que tenen els mobles fabricats a l'engròs: tot el que es gasten en disseny, se l'han estalviat abans en la qualitat del material i la fabricació.

Entretant -tornem a article del diari- l'Agència Federal de Medi Ambient destaca que els productes de vida curta agreugen l'impacte sobre el medi (esgoten recursos, produeixen més residus, potencien l'ús d'energia i, per tant, contribueixen a l'escalfament.

I no val dir-nos que els fabricants són els dolents que no tenen respecte pel medi i ens volen xuclar les peles -que ho són, és cert- és que, a més a més, els consumidors hauríem de canviar d'actitud i ser més austers amb el decorat i els estris de casa.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades