L'atur i el jovent
Aquests dies el diaris parlen amb grans titulars de la caiguda de l'atur, la qual cosa pot animar l'opinió pública i sobretot a polítics i patronal que no deixaran d'auto-llençar-se floretes.
Aquests dies el diaris parlen amb grans titulars de la caiguda de l'atur, la qual cosa pot animar l'opinió pública i sobretot a polítics i patronal que no deixaran d'auto-llençar-se floretes.
La manera de comunicar els missatges és tant o més important que el contingut d'allò que volem dir. Passa sovint en el món de la docència.
La primera que vaig descobrir va ser a sobre d'un banc, davant el bar “la Floresteca”, justament a la Floresta.
Amb les notícies donades darrerament per TV sobre la propera pujada de les pensions o de les recents manifestacions de jubilats, hem tornat a caure en el mateix tòpic de sempre. Ja en el 2012 escrivia sobre el tema. Resulta que, per a reforçar la notícia, han presentat imatges de vells jugant a les cartes o al dominó al casino del poble. Una imatge cada cop més obsoleta i lluny de la realitat actual.
Des de l'inici de la humanitat que els homínids han anat emigrant per la terra buscant climes i menjar més adients.
Malgrat que tots dos vam viure en una barraca a la muntanya de Montjuïc, ni vam ser veïns ni vam tenir contacte l'un amb l'altre. Ell va viure per un costat, el que toca a Can Tunis –actualment, la Marina– i jo per l'altre, el que mira al Poble Sec.
La festa del 12 d'Octubre és una invenció relativament recent. Es va instaurar per primer cop el 1892, 400 anys després que Colom descobrís Amèrica. Allò del descobriment és una manera de dir, perquè en realitat anava cap a les Índies i va errar el camí.
En Pau Gasol ha anunciat la seva retirada del bàsquet professional. Ha estat un dels millors jugadors catalans d'aquest esport. Era un noi escanyolit i tou, que es va afeccionar perquè el seu pare, Agustí Gasol, hi jugava. I amb tossuderia i constància, com ha de ser, ha arribat on no havia somiat mai. Gràcies –ho diu ell en el seu comiat– a la gent que l'envoltava, entrenadors, companys i amics.
És veritat que el català gosa de mala salut, sobre tot entre la gent jove. En una enquesta realitzada fa pocs anys indicava que només un 19,6% de joves barcelonins d'entre 15 i 25 anys tenen el català com a llegua habitual.
En els anys 80 vaig portar els meus alumnes a una visita guiada al delta del Llobregat. Vam estar visitant diversos indrets. El lloc on el Llobregat desguassa, una mena de talaia-mirador de fusta des d'on es divisava gran part del delta i uns amagatalls-espies que, amb l'ajut d'uns prismàtics, observàvem la gran quantitat i varietat de fauna que vivia a l'estany de la Ricarda. Quan un dels monitors-guies els parlava de les polles d'aigua, aquelles aus menudes i lleugeres que nedaven per l'estany, els meus alumnes es tapaven la boca i se'ls escapava el riure.