Rafa Usero

Mestres, escoles i alumnes

L'any passat anava amb la meva companya per la fira del llibre quan el vaig descobrir. Revolució a les aules de la Núria Martínez Ribot, Editorial Columna.

Em va cridar l'atenció el titular tan cridaner i el dibuix de la portada d'un nen anant a escola. Un dibuix que ja havíem fet servir nosaltres, durant el franquisme i post-franquisme, a les escoles catalanes i actives que després van passar a públiques en la lluita que vam mantenir en temps del CEPEPC. Un dibuix que ja venia de la Segona República...

Les xarxes socials avui dia

En morir el pare, l'any 2000, vam decidir vendre la casa de Cerdanyola. Cap dels fills ni dels néts tenia intenció de fer-la servir. Durant uns dies vaig estar recollint objectes i endreçant papers. Entre ells vaig trobar un retall de diari esgrogueït on el periodista Soler Serrano li feia una entrevista. El pare havia guardat el retall 55 anys perquè eren de les poques referències escrites que parlaven del seu pas per la vida.

El moviment okupa

Okupa ve d'ocupar i d'ocupacions fa molt que se'n fan. Jo mateix vaig néixer a Montjuïc, una terra que no era nostra tot i haver-la pagat; perquè tampoc era del que ens la va vendre. Era, per tant, un terreny ocupat del qual ens van fer fora a començaments dels 70.

Però el moviment okupa, pròpiament conegut –escrit amb “K” per a remarcar el fet contracultural i punk–, neix als anys 80 sota la influència dels squatters anglesos.

El jovent i el camp

Els sindicats diuen que les empreses guanyen competitivitat, però que els contractes són més precaris. Això vol dir que els empresaris guanyen més diners a costa d'exprimir més el treballador.

Sobre l'eutanàsia

Sembla ser que volen retocar la llei sobre l'eutanàsia. L'actual data de 1995 i amenaça, més que regula, amb una sèrie de penes de presó que et fa pensar-t'ho abans d'ajudar algú a morir.

Democràcia? Quina democràcia? Sobirania? Quina sobirania?

“Jo voto qui em dóna la gana”. “Jo voto a qui penso que ho farà millor”. La democràcia capitalista ens vol fer veure que som lliures a l'hora de votar. I ho som; però abans ens han bombardejat amb notícies i informacions manipulades pels mitjans informatius. Ens han rentat el cervell i sovint, sense saber-ho, ens fan canviar la intenció de vot.

El senyor Nicolás

El senyor Nicolás era un amic del pare de feia molts anys. Sembla ser que s'havien ajudat mútuament vàries vegades. Quan el pare va morir, va venir al tanatori tot sol en transport públic. Va ser llavors que em contà la relació fraternal que havia entre ells dos. Era molt més del que jo m'havia imaginat mai. El vaig veure molt afectat i, en tornar, vaig acompanyar-lo fins a casa seva amb el meu cotxe.

Pàgines

Subscribe to Rafa Usero