Fa poc més d'una setmana que el Casal de Joves La Xesca ha iniciat la campanya anomenada Ni edificis buits ni projectes sense espai: okupem l'absurd!. Amb la campanya es pretén portar al debat una qüestió que, si bé en la teoria la majoria de gent pot entendre que no té massa lògica, poques són les que fan la passa endavant per trencar amb aquesta realitat sense sentit.
Una cosa ens ha passat aquest any a La Floresta, i és que ens han vingut a veure les Reines Magues! Molta gent s'estranya, perquè no entén que les coses vagin canviant. Els sembla una gran catàstrofe que es modifiquin les tradicions, però eh, que les tradicions també formen part de la cultura, i la cultura està formada i alhora conforma la nostra manera de pensar.
Fa unes setmanes, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, afirmava que el referèndum sobre la independència de Catalunya potser no es podria fer, que havíem de ser realistes. Més que realistes, el que ella i el seu partit volen dir és que hem de ser processistes, una estratègia que només els beneficia a ells i que va en contra d'assolir la independència d'aquesta part del país.
Quan penses que res no podria ser encara més perfecte a la ciutat perfecta, a la ciutat que viu al marge de la pobresa, del masclisme, del feixisme... –no de la seguretat, però, que això sí que sembla a vegades ser un problema!–, arriba el Nadal i et fa veure que la ciutat encara pot tenir més llums i menys ombres, il·luminades al teu pas pels fanals intel·ligents i, ara, també, pels llums nadalencs en forma de rosassa.
El passat dia 9 de novembre, Álvaro Benjam i el president del Partit Popular de Barcelona, Alberto Villagrasa, feien pública una denúncia a Arran Sant Cugat per una pintada que, segons ells, comet el delicte d'apologia de la violència. No només van denunciar-ho, sinó que s'ha fet servir per atacar la CUP tant en la sessió parlamentària del passat dia 10 com en una sessió realitzada a l'Ajuntament de Barcelona uns dies després.
Quan sents a parlar del masclisme en l'actualitat, sovint s'escolten, entre altres, dues hipòtesis: D'una banda, molta gent considera que el masclisme està en retrocés i que ja no hi ha una situació de violència i discriminació tan greu com la que hi havia fa uns quants anys; d'altra banda, hi ha l'opinió que el jovent actual és encara més masclista que abans i, per tant, que no hi ha un retrocés sinó un agreujament del masclisme, com a mínim pel que fa al model de relacions se
