A vegades, davant de tot allò que no ens agrada al nostre voltant, davant de les injustícies més evidents, d'una corrupció sense fi o d'unes condicions laborals indecents, i es parla sobre els motius pels quals tot és d'aquesta manera i no d'una altra millor, es diu que si tot és així és perquè la gent vol, perquè no fem res, perquè la gent vota al PP (o al PDECAT)...
Ja ha passat el 8 de març, i sembla que tot ha de tornar a la normalitat. Sí, la situació normal (entengui's com habitual) d'encarregar-se de tot el treball reproductiu, de cobrar menys per la mateixa feina, de ser assetjades sexualment, que ens tractin com si fóssim nenes petites o objectes...
Sense tu no puc viure, moro d'amor, vida meva, si us plau no em deixis, què faria sense tu, ets l'home de la meva vida, faria el que fos per tu, sense tu no sóc res...
Com cada any, des del 2007, Arran presenta les nominacions al premi Botifler de l'Any. Les tradicions es fan poc a poc, però aquesta ja està ben arrelada i segur que esperàveu saber les candidatures d'enguany. Amb aquest premi intentem posar una mica d'humor per parlar de coses que en realitat són ben serioses, perquè si no hi ha humor no és la nostra revolució.
Fa poc més d'una setmana que el Casal de Joves La Xesca ha iniciat la campanya anomenada Ni edificis buits ni projectes sense espai: okupem l'absurd!. Amb la campanya es pretén portar al debat una qüestió que, si bé en la teoria la majoria de gent pot entendre que no té massa lògica, poques són les que fan la passa endavant per trencar amb aquesta realitat sense sentit.
Una cosa ens ha passat aquest any a La Floresta, i és que ens han vingut a veure les Reines Magues! Molta gent s'estranya, perquè no entén que les coses vagin canviant. Els sembla una gran catàstrofe que es modifiquin les tradicions, però eh, que les tradicions també formen part de la cultura, i la cultura està formada i alhora conforma la nostra manera de pensar.
Fa unes setmanes, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, afirmava que el referèndum sobre la independència de Catalunya potser no es podria fer, que havíem de ser realistes. Més que realistes, el que ella i el seu partit volen dir és que hem de ser processistes, una estratègia que només els beneficia a ells i que va en contra d'assolir la independència d'aquesta part del país.
Quan penses que res no podria ser encara més perfecte a la ciutat perfecta, a la ciutat que viu al marge de la pobresa, del masclisme, del feixisme... –no de la seguretat, però, que això sí que sembla a vegades ser un problema!–, arriba el Nadal i et fa veure que la ciutat encara pot tenir més llums i menys ombres, il·luminades al teu pas pels fanals intel·ligents i, ara, també, pels llums nadalencs en forma de rosassa.
El passat dia 9 de novembre, Álvaro Benjam i el president del Partit Popular de Barcelona, Alberto Villagrasa, feien pública una denúncia a Arran Sant Cugat per una pintada que, segons ells, comet el delicte d'apologia de la violència. No només van denunciar-ho, sinó que s'ha fet servir per atacar la CUP tant en la sessió parlamentària del passat dia 10 com en una sessió realitzada a l'Ajuntament de Barcelona uns dies després.
Quan sents a parlar del masclisme en l'actualitat, sovint s'escolten, entre altres, dues hipòtesis: D'una banda, molta gent considera que el masclisme està en retrocés i que ja no hi ha una situació de violència i discriminació tan greu com la que hi havia fa uns quants anys; d'altra banda, hi ha l'opinió que el jovent actual és encara més masclista que abans i, per tant, que no hi ha un retrocés sinó un agreujament del masclisme, com a mínim pel que fa al model de relacions se
