Patrícia Gotarda

Reinventem la llegenda?

Com cada any, arriba Sant Jordi i les places i carrers s'omplen de roses i de llibres. Cada cop roses més diverses: de diferents colors i de diferents materials, amb diversos preus i ofertes variades. Una tradició que se sustenta en la llegenda de Sant Jordi, en què un cavaller salva la princesa de ser engolida per un drac que té atemorida la població.

Capgirem la democràcia

És curiós com en aquest país, i a la resta de l'Estat espanyol, s'ha pogut pervertir tant la paraula democràcia. Està clar que el terreny es tenia a favor per fer aquesta perversió: després de quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol cosa que tingués a veure amb permetre cert marge de diferències ideològiques i en preguntar alguna cosa a la població podia fer-se passar per democràtic. Però va ser la transició un canvi real a una democràcia?

No podran engarjolar les idees

A vegades, davant de tot allò que no ens agrada al nostre voltant, davant de les injustícies més evidents, d'una corrupció sense fi o d'unes condicions laborals indecents, i es parla sobre els motius pels quals tot és d'aquesta manera i no d'una altra millor, es diu que si tot és així és perquè la gent vol, perquè no fem res, perquè la gent vota al PP (o al PDECAT)...

La revolució serà feminista o no serà

Ja ha passat el 8 de març, i sembla que tot ha de tornar a la normalitat. Sí, la situació normal (entengui's com habitual) d'encarregar-se de tot el treball reproductiu, de cobrar menys per la mateixa feina, de ser assetjades sexualment, que ens tractin com si fóssim nenes petites o objectes...

Sense tu no puc viure

Sense tu no puc viure, moro d'amor, vida meva, si us plau no em deixis, què faria sense tu, ets l'home de la meva vida, faria el que fos per tu, sense tu no sóc res...

Ja és aquí la gala del botifler de l'any!

Com cada any, des del 2007, Arran presenta les nominacions al premi Botifler de l'Any. Les tradicions es fan poc a poc, però aquesta ja està ben arrelada i segur que esperàveu saber les candidatures d'enguany. Amb aquest premi intentem posar una mica d'humor per parlar de coses que en realitat són ben serioses, perquè si no hi ha humor no és la nostra revolució.

Les lleis només funcionen si les obeïm

Fa poc més d'una setmana que el Casal de Joves La Xesca ha iniciat la campanya anomenada Ni edificis buits ni projectes sense espai: okupem l'absurd!. Amb la campanya es pretén portar al debat una qüestió que, si bé en la teoria la majoria de gent pot entendre que no té massa lògica, poques són les que fan la passa endavant per trencar amb aquesta realitat sense sentit.

Ens han vingut a veure les Reines Magues!

Una cosa ens ha passat aquest any a La Floresta, i és que ens han vingut a veure les Reines Magues! Molta gent s'estranya, perquè no entén que les coses vagin canviant. Els sembla una gran catàstrofe que es modifiquin les tradicions, però eh, que les tradicions també formen part de la cultura, i la cultura està formada i alhora conforma la nostra manera de pensar.

Fets, no paraules. I menys aquestes.

Fa unes setmanes, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, afirmava que el referèndum sobre la independència de Catalunya potser no es podria fer, que havíem de ser realistes. Més que realistes, el que ella i el seu partit volen dir és que hem de ser processistes, una estratègia que només els beneficia a ells i que va en contra d'assolir la independència d'aquesta part del país.

Ciutat de postal (de Nadal)

Quan penses que res no podria ser encara més perfecte a la ciutat perfecta, a la ciutat que viu al marge de la pobresa, del masclisme, del feixisme... –no de la seguretat, però, que això sí que sembla a vegades ser un problema!–, arriba el Nadal i et fa veure que la ciutat encara pot tenir més llums i menys ombres, il·luminades al teu pas pels fanals intel·ligents i, ara, també, pels llums nadalencs en forma de rosassa.

Pàgines

Subscribe to Patrícia Gotarda