Petit homenatge a en Ramon Borda

Dimecres passat ens va deixar en Ramon Borda, veí de La Floresta. Segurament moltes el vau poder conèixer, segur almenys totes aquelles que vau passar per la plaça del barri o per alguna de les mil trinxeres de lluita en què ell hi participava. Moltes el coneixereu molt més que jo, però sentia la necessitat d'aprofitar aquestes línies per a fer-li un petit homenatge.

Quan vaig venir a viure a La Floresta, amb l'ímpetu de les joves per canviar el món, amb energia per engegar projectes i participar dels que hi havia, vaig tenir el plaer de conèixer-lo. Precisament per la seva entrega en cada reivindicació veïnal, en cada projecte i en cada lluita, ens vam trobar i vam compartir algunes jornades i iniciatives. Moltes menys, penso ara, de les que ara m'agradaria poder recordar, perquè l'aprenentatge viscut amb el poc temps compartit ja és molt gran, i tan de bo hagués estat més.

El que més m'agradaria destacar de la seva persona i del que he après és precisament la seva energia. Com m'agradaria ser com ell de gran, sincerament, i no defallir malgrat em pesin els anys i les derrotes a l'esquena! Energia i optimisme que el feia fixar-se en el potencial creador, generador de moviment, i fer esforços en ajuntar i crear sinergies entre persones ben diferents. Una persona lluitadora tota la vida, arrelada al barri, compromesa i disposada a ajudar sense demanar res a canvi, com per exemple ens va estar ajudant a l'Assemblea de Joves de La Floresta i a La Xesca en els primers mesos i ara recentment de nou.

Aquesta energia que, com deia ell, es transforma, tan de bo sigui el seu més gran llegat per tal que no marxi amb ell sinó que ens impregni a cadascuna de nosaltres. El moviment que genera més moviment, com també repetia, i que no s'aturi amb la seva marxa sinó que es converteixi en més moviment per a transformar el món.

Tot i no haver-lo conegut profundament, puc afirmar que per a mi, i estic convençuda que per a totes aquelles que creiem que un altre món és possible, el Ramon ha estat i serà un exemple. Un exemple de compromís amb una manera de veure i de sentir el món, combatent cada injustícia i acompanyant i potenciant cada molècula revolucionària que veiés en qualsevol persona.

Com diu el poema que van llegir a l'homenatge realitzat al banc on cada diumenge, incansable, muntava el banc de llibres, encaparrat a expandir coneixement i moviment a parts iguals per tot el barri, “El mundo necesita sincronizar las revoluciones i los orgasmos, y no los horarios y las agujas del reloj. El mundo necesita paz en los hogares y guerrilas para recuperar los parques. El mundo necesita palabras como cabezas nucleares para reventar los cimientos de esta ética obsoleta. Necesita espíritu y no careta, maquillaje y músculos de acero, menos hiperrealismo y más imaginación”. El món necessita persones com ell que sincronitzin lluites, guerrilles de defensa dels barris com les que generava, difondre paraules i imaginació amb llibres, metàfores i somriures, el món necessita d'esperits lliures com el seu. El món necessita més Ramon Borda, perquè no es tracta de dir-se revolucionàries sinó de ser-ho, i ell mostrava i expandia el món nou que portava al seu cor amb el seu compromís incansable de fer-lo realitat.

Que la terra et sigui lleu, company. Seguim, seguirem.

Patrícia Gotarda, militant Arran Sant Cugat

Notícies relacionades