No parlar de violència masclista és amagar-la

Fa uns dies en Rafa Usero feia una columna en aquest mitjà titulat El gènere de la violència en què afirmava que era un error diferenciar la violència masclista de la resta de violències, perquè «la violència és violència i prou».

D'una banda, la columna ja comença parlant de la diferenciació entre violència masclista, sexista o de gènere. Va ser tot un avenç parlar de violència masclista enlloc de violència sexista o de gènere ja que posa l'accent en què aquesta no és entre gèneres sense més, sinó que és dels homes cap a les dones per ser dones. I posar la violència masclista sobre la taula de manera explícita no ha de ser un greuge a l'hora de tenir en compte tota la violència estructural que patim tota la classe treballadora.

D'altra banda, és molt greu que es faci servir un assassinat en una parella de lesbianes per tal de posar en dubte la violència masclista com a tal. Està clar que no hem de deixar en la invisibilitat que la violència no es produeix únicament en parelles heterosexuals, igual que no hem de deixar en la invisibilitat que la violència dels homes cap a les dones no es produeix només en l'àmbit de la parella. Però només cal mostrar les xifres de feminicidis per veure que els assassinats de dones en mans d'homes són molts més i això no és casual, sinó que respon a tota la construcció social de què significa ser dona i a totes les violències que patim de manera sistèmica. Violència econòmica, sexual, institucional, simbòlica, etc.

Evidentment, tota la classe treballadora patim tot un seguit de violències de què parla a la columna. Repressió, explotació laboral, morts en accidents laborals, violència psicològica... Però fins i tot en aquestes violències, com a dones patim un greuge per ser-ho: pitjors condicions laborals i atur, càrrega de la feina reproductiva que les retallades han deixat de cobrir, haver de suportar la càrrega emocional de ser les cuidadores de les famílies i entorns, dependència econòmica... I em sembla que les diferents columnes de Maribel Guillamón, de No estàs sola, han anat explicant contínuament com funciona aquest sistema patriarcal i capitalista.

Per últim, crec que el senyor Usero comet un altre error quan diu que els homes que exerceixen violència masclista són salvatges que cal reeducar. No es tracta d'uns quants homes dolents, es tracta de tot un sistema que educa els homes en la seva superioritat envers les dones i en l'agressivitat i ens educa a les dones com a objectes, passives. I són tots els homes que cal que revisin els seus privilegis i deixin d'exercir violència envers les dones. Perquè com diu el columnista no es tracta només de cops i insults, sinó que també és violent que ens diguin si estem guapes pel carrer, que hagin de repetir el que diem perquè la nostra opinió no compta, que ens tractin amb condescendència o ens infantilitzin... I és responsabilitat de tots i totes canviar-ho.

Així que no crec que haguem de deixar de parlar de violència masclista, perquè no es tracta d'un fet aïllat sinó un sistema de violència diària contra totes les dones. I per això ha lluitat el moviment feminista durant molts anys i no ha de venir cap home a qüestionar-ho. Ja van 10 dones assassinades als Països Catalans només en aquest any, 33 el darrer any. Parlem també de la resta de violències del sistema, i tant, però no amaguem que per ser dones rebem encara més violència. No parlar d'això és amagar que ens estan assassinant i que tenim dret a viure vides dignes.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades