La llibertat és quan comença l’alba

Abans d’ahir, 8 de març de 2018, va ser un dia històric. No per res que s'aconseguís, sinó per l'esperança de futur que dibuixa tal jornada. Només amb moltes dones autoorganitzades, conscients de la seva condició com a treballadores, desobedients a les lleis i al poder dels homes, prenent els carrers per prendre el que és nostre, serà possible una societat feminista. Abans d’ahir vam poder veure com a poc a poc, passa a passa, però més fermes i decidides que mai, caminem en aquesta direcció.

Diuen que la llibertat és quan comença l'alba un dia de vaga general. Però la llibertat, i les vagues, com tot en el món, sempre s'han escrit des de la mirada de l'home i per a l'home. Amb aquesta vaga feminista hem deixat gravat a les retines que sí, la llibertat és un dia de vaga general, però només si aquesta vaga és feminista i serveix per defensar tant aquelles que treballen a la fàbrica com les que treballen a un forn, com les que netegen cases, com les que ho fan en negre perquè no tenen papers, com les que cuiden la família, com les acomiadades per ser trans, com les que estudien, com les que no poden treballar perquè tenen alguna malaltia, només llavors la podrem anomenar llibertat.

A Sant Cugat el Comitè de Vaga ha estat aquesta eina d'autoorganització de les dones. No ha estat l'espai en què s'organitzessin tota la diversitat de dones que existeix, i per tant hem de seguir millorant per ser cada cop més, però sí que ha aplegat desenes de dones diferents amb un objectiu comú. Dones conegudes, altres que no havies vist mai, dones joves majoritàriament però també dones grans, dones decidides a estendre la Vaga Feminista a Sant Cugat, a donar-li el caràcter de Vaga General que la situació que patim requereix.

La Vaga General Feminista és el grup de dones que a les dotze de la nit va tancar i assenyalar comerços que exploten les seves treballadores, com grans botigues i ETT; també escoles que segreguen per sexes i discriminen les dones i altres que coaccionen les estudiants per no fer vaga; bancs que ens treuen la casa i ens deixen al carrer, que ens estafen i s'enriqueixen de la nostra misèria. No podem deixar que les companyes que vulguin fer vaga no puguin, no podem deixar que segueixin treballant als supermercats infinites hores per un sou irrisori sense fer visible la situació i els seus responsables... La Vaga General Feminista és assenyalar els culpables de la nostra situació de precarietat com a dones de classe treballadora.

La Vaga General Feminista és el tall de gairebé dues hores a la línia dels ferrocarrils. Sí, és important aturar les comunicacions per fer possible la vaga productiva, reproductiva, estudiantil i de consum. Sí, és important aturar els transports perquè la vaga i les seves reivindicacions tinguin el màxim de ressò. Potser sembla greu no poder agafar el tren un dia, però si contribueix mínimament a què no haguem de viure totes les desigualtats i violències masclistes que vivim diàriament, paga la pena de golejada. I sí, també paga la pena les 9 identificacions que vam patir per part dels Mossos d'Esquadra. La lluita comporta repressió i, que aquesta, comporti solidaritat.

La Vaga General Feminista és l'espai de cures després de les identificacions, de decisió col·lectiva de com realitzàvem els piquets, de compartir opinions i escoltar-nos de tu a tu, sense ningú que ens miri per sobre de l'espatlla o ens jutgi o es cregui que som tontes o ens sexualitzi quan ens miri.

La Vaga General Feminista són els piquets per la ciutat. És informar les treballadores, fer pressió en aquells comerços en què es vulnera el dret a vaga perquè puguin exercir-lo i aconseguir que alguns tanquin. És tapar la publicitat masclista que ens anem trobant, és animar a totes les dones que ens trobem pel camí a venir a la convocatòria. És sumar i tenir clares les trinxeres.

La Vaga General Feminista és la manifestació, el punt de trobada de tot de dones que no ens coneixem de res però que ens sabem properes perquè patim la mateixa explotació, que ens sabem aliades, com a dones treballadores. Són els plors d'emoció de veure la gentada, l'adrenalina d'alegria de veure que el feminisme és important per a la gent, que les dones estem fartes, que hem entès que només lluitant tenim futur, i que els carrers seran de les dones. És l'emoció per l'agraïment de la persona anònima cap al Comitè de Vaga, són els càntics que ens alliberen, és l'error logístic solucionat amb imaginació.

La Vaga General Feminista és el dinar a la plaça, que cap dona hagi cuinat ni servit ni ho hagi de fer a casa seva. Que ningú hagi de consumir. És que això serveixi no per no fer-ho un dia sinó per acabar amb l'esclavatge de la llar que patim les dones.

La Vaga General Feminista és la migdiada col·lectiva per recuperar-se després de dormir dues hores, són les converses sense sentit fruit de neurones esgotades, són les mirades de no entendre's però entendre's perfectament, és el voler aguantar una mica més per ajudar una companya, que una companya faci un esforç per ajudar-te a tu.

La Vaga General Feminista és baixar a Barcelona i estar dues hores sense avançar a la manifestació de la gentada que hi ha. És desobediència, sororitat, herència de lluita i futur, és un combat perquè no ens facin creure que hi ha un feminisme amable i un de dolent: el feminisme només pot ser molest per a un sistema patriarcal com aquest, sinó, no és feminisme.

La Vaga General Feminista és trobar-nos al punt de partida vint-i-quatre hores després i explicar-nos les anècdotes, comentar la jugada, és estimar-nos per ser companyes i admirar-nos per revolucionàries, per la tendresa rebel, pel compromís desinteressat per allò personal i determinat per allò col·lectiu.

La Vaga General Feminista va ser quan vam començar a mirar la llibertat als ulls, i ara comença l'alba del dia en què l'hem de guanyar.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades