Ens han vingut a veure les Reines Magues!

Una cosa ens ha passat aquest any a La Floresta, i és que ens han vingut a veure les Reines Magues! Molta gent s'estranya, perquè no entén que les coses vagin canviant. Els sembla una gran catàstrofe que es modifiquin les tradicions, però eh, que les tradicions també formen part de la cultura, i la cultura està formada i alhora conforma la nostra manera de pensar.

Si els sembla un gran greuge que hagin vingut reines i no reis, és pels nens i nenes o per elles mateixes? Perquè tots aquests prejudicis les més petites no els tenen, i igual que els podem explicar que venen d'Orient en camell, en ferrocarril (o en helicòpter a ciutats més modernes), que entren a totes les cases de nit i ens deixen regals, que són a tot arreu a l'hora, podem explicar-los que aquest cop han vingut les reines enlloc dels reis, perquè sí, les dones també podem ser reines i també podem tenir poders màgics.

Potser el problema és que s'associïn les dones a una figura tan adorada pels infants? Que es facin visibles dones a través de figures de poder i no sempre en un paper secundari o menystingut? És responsabilitat nostra, si volem canviar la mentalitat masclista de la societat i de nosaltres mateixes, que subvertim aquesta invisibilització i aquest repartiment de rols. I sí, les tradicions també són un espai des d'on fer-ho.

Els grans canvis a vegades fan por, no sabem com sortiran les coses, però si no ens atrevim a rebre unes reines magues enlloc d'uns reis, perquè és com havia estat sempre, com ens atrevirem a qüestionar que les tasques de la llar, la cura dels nens i nenes o de les persones grans, l'expressió dels sentiments, etc. siguin coses de dones? Si no canviem la conceptualització de les dones a través de tots els àmbits de la vida, mai podrem canviar la vida mateixa de les dones.

Les coses poden canviar en la mesura que nosaltres ho volem canviar. Si nosaltres fem una passa endavant, les generacions posteriors podran fer-ne una altra i cada cop ser més a prop de la societat que vulguem construir. Si, en canvi, assumim qüestions, com aquest cas, com a dogmes, no revisables, estem propiciant una societat que s'estanca, que no està en una millora constant, i aquesta és l'única manera per anar acabant amb totes les injustícies que vivim dia rere dia. I, una molt important, és que vivim en una societat patriarcal i que les dones no som lliures, no tenim el mateix valor que un home.

Per això és important que fem visible que podem ser reines o el que vulguem, i que és un honor i no un perjudici que hagin triat La Floresta per venir. Podem veure-ho com una mostra d'un barri que es construeix dia rere dia i no s'estanca, o com un atac a allò que som, però sí, si ho veiem com un atac és perquè no deixem de ser una societat patriarcal. De nosaltres depèn, atrevir-nos o no, deixar-ho per més endavant o no, pensar que ja ho faran les altres o assumir que si volem canviar el món o ho fem nosaltres o no ho farà ningú.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades