Ja és aquí la gala del botifler de l'any!

Com cada any, des del 2007, Arran presenta les nominacions al premi Botifler de l'Any. Les tradicions es fan poc a poc, però aquesta ja està ben arrelada i segur que esperàveu saber les candidatures d'enguany. Amb aquest premi intentem posar una mica d'humor per parlar de coses que en realitat són ben serioses, perquè si no hi ha humor no és la nostra revolució.

El primer nominat ha estat l'Álvaro Benejam i el seu partit, el Partit Popular. No calen massa presentacions, a més a més que ja li vaig dedicar una columna pel seu cinisme quan va denunciar Arran per apologia de la violència. Consideren violent i ofensiu una pintada però arruïnen amb les seves polítiques la vida de milions de persones. Cadascú, és clar, té les seves preocupacions, és qüestió de prioritats.

Del segon nominat, el Dimitri Defranc, també se n'ha parlat abastament. Representar una candidatura transformadora, que pretén capgirar totalment les lògiques personalistes i clientelars de la política, incomplir el codi ètic de la candidatura que així ho promulga i aferrar-se a una acta de regidor que no li pertoca precisament per treure'n profit personal i econòmic és com a mínim del mateix calibre de baixesa moral de tot allò més fosc que defineix la –massa actual encara– vella política.

La tercera nominada, com no podia ser d'altra manera, és l'alcaldessa Mercè Conesa i la gestió de l'equip de Govern local, per un model de ciutat que també té unes prioritats si més no absurdes, com la de posar leds al terra al semàfor dels Quatre Cantons per la gent que mira el mòbil i deixar l'aplicació o no de semàfors per a cecs a les votacions dels pressupostos pretesament participatius (projectes als quals hi aplicaven gairebé tantes retallades com el seu partit als serveis públics a nivell autonòmic). I, mai més adient amb el nom del premi, per posar en dubte la realització del Referèndum d'autodeterminació, motiu pel qual també li vaig dedicar uns paràgrafs d'opinió.

Però per l'últim nominat, no tan conegut (si no ets una tuitera aplicada) sí que em reservo unes línies més. Per l'Ignacio Garriga, candidat de VOX a les eleccions, sembla que no hagi passat el temps i encara estem en plena Dictadura franquista (es deuen portar molt bé amb el Benejam, que també coixeja d'això!). És a dir, per a ell ni tan sols han canviat les formes i es creu amb la legitimitat d'expressar el seu masclisme, la seva xenofòbia, el seu franquisme... en definitiva, la seva ideologia feixista, amb totes les lletres, sense amagar-ne ni una coma. Em resulta pertorbador que s'admetin aquests tipus de comentaris amb total impunitat, quan s'està fomentant l'odi cap a les persones migrades –i no em comparin la pintada, que aquests són tres dels quals un és mort i els altres són dos i ben responsables d'estar com estem!–, el menyspreu al moviment que lluita per l'alliberament de les dones –recordem que som la meitat de la població–, l'odi cap a les persones amb opcions sexuals i identitats que no encaixen amb el seu model ranci heterosexual –ja en sumem un bon grapat més, segurament més que el que podríem pensar, que l'homosexualitat no és pas residual–, i un seguit d'odis amb els quals podríem veure que aquest personatge odia la immensa majoria de la gent de Sant Cugat: dones, independentistes, migrades, persones amb opcions sexuals no heterosexuals... Quant d'odi per una sola persona, per favor! Ara, que això ja ho tenen els feixistes. Sí, aquells que van assassinar milers i milers de persones i que el Garriga defensa obertament com si estigués defensant ser de tal o qual equip de futbol.

Doncs bé, i aquí ja sí que m'he tornat a empipar, que per molt que ho enfoquem amb humor estem parlant de fets inacceptables. Cadascun dels que he esmentat d'aquestes persones. I, el que més em preocupa, és que són precisament l'alcaldessa, regidors i un candidat a ser-ho (per sort de ser tan excloent ningú queda per votar-lo), és a dir, persones que tracen o ho intenten les polítiques que regeixen les nostres vides. Actuar en contra del poble és mereixedor de moltes coses, però de moment s'hauran de conformar amb aquest premi com a botiflers de Sant Cugat que són. I, tan de bo, algun dia Arran haguem de deixar de repartir premis, perquè no hi hagi gent com aquesta.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades