Fets, no paraules. I menys aquestes.

Fa unes setmanes, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, afirmava que el referèndum sobre la independència de Catalunya potser no es podria fer, que havíem de ser realistes. Més que realistes, el que ella i el seu partit volen dir és que hem de ser processistes, una estratègia que només els beneficia a ells i que va en contra d'assolir la independència d'aquesta part del país.

És evident que no podrem fer un referèndum ni avançar cap a la independència de manera pactada amb l'Estat espanyol; els pronunciaments del Tribunal Constitucional, les detencions d'independentistes com Montse Venturós, Joan Coma o les cinc imputades per cremar fotografies del rei, només en són les darreres mostres. Evidentment, Mercè Conesa sap, i també ho afirma en l'entrevista, que no hi haurà un diàleg possible per trobar una solució pactada. Per tant, per força, ha d'arribar el punt en què es desobeeixi l'Estat per realitzar el referèndum, i el punt ha de ser en aquesta legislatura. Això, si realment es vol avançar cap a la independència i no quedar-nos en un etern procés que passi de consultes no vinculants a eleccions contínuament, és a dir, si acabem amb el processisme, s'assumeix el mandat popular i es deixa d'actuar en funció d'interessos partidistes.

L'ara PDECAT, i abans com a Convergència, han fet del procés la seva catifa particular sota la qual amagar totes les polítiques que han condemnat milions de persones a una situació de precarietat extrema, tota la corrupció i tota la repressió que han exercit sobre el poble. Han fet del procés d'autodeterminació exigit als carrers la seva boia per mantenir-se al poder, per poder continuar espoliant la classe treballadora, i seguir vivint de luxe a costa de les nostres vides. Perquè no deixa de ser un partit que defensa els interessos d'una classe explotadora que no vol veure trontollar els seus beneficis. Segurament alguns d'ells hi vegin una bona oportunitat per fer-los créixer, a base d'aconseguir millores en la relació fiscal amb l'Estat, aprofitant-se de la voluntat popular. Res estrany tampoc, ja que això els defineix. Tinguem-ho clar i no creiem excuses com les dificultats administratives, legals o cap més tecnicisme. És una qüestió política i d'interessos, el procés els va tan bé que voldran allargar-lo fins on puguin perquè tot segueixi igual.

No es poden posar aquest tipus d'excuses si assumim que caldrà contradir l'Estat. Serà la mateixa gent la que farà la independència, i el Parlament i totes les representants polítiques independentistes han de posar les eines per fer-ho. En aquesta legislatura excepcional no es pot tornar a tirar enrere, no podem repetir la mateixa estratègia quan aquesta no ha funcionat així que cal fer el referèndum, i no ho pot començar a qüestionar una representant d'un partit que forma part del govern que l'ha de fer, ni supeditar-ho a altres qüestions com les partides pressupostàries. És un problema de voluntat política.

Però, com deia, no m'estranya pas aquesta afirmació de Conesa. Quan sembla que ha d'arribar el moment de fer una passa important, els convergents es tiren enrere. A més a més que la independència, per ser efectiva, ha de ser al marge dels poders econòmics que ens exploten, ja que no crec que fem tot això per deixar de discutir si ens sentim catalanes o no i tenir un DNI català, hem de tenir clar que amb Convergència (o PDECAT) no hi ha independència, perquè no la volen i així ho estan demostrant.

Conesa també posa en dubte la desobediència com a eina necessària, però si també veu inversemblant l'opció del pacte amb l'Estat, no desobeir ens porta a l'atzucac de què parla i del qual, com deia abans, no es vol sortir. Només desobeint, tant el poble com les representants polítiques, podem avançar cap a la independència. Calen fets, no paraules. Només amb fets podem avançar ja que la independència no es diu sinó que es fa. I si les paraules, com en aquest cas, van en contra de l'objectiu, anem apanyades si d'aquest partit depèn el referèndum i no els pressionem prou.

Per això cal que tornem a fer bategar l'independentisme als carrers, que deixem clar al govern i a la resta de partits que farem el referèndum i que treballarem perquè sigui afirmatiu el resultat. Amb una independència que millori les condicions de vida de les classes populars és com eixamplarem la base social independentista. Que deixin clar què volen perquè nosaltres no volem el mateix: volem el referèndum, la independència per canviar-ho tot i continuar construint els Països Catalans. I desobeirem el que calgui, col·lectivament, com a classe treballadora, que no és la de Mercè Conesa ni el PDECAT, i que és a la que realment ha de servir trencar amb l'Estat espanyol.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades