L’elefant es diu crim organitzat

Sembla que quan més aixequem la catifa, menys possible d'amagar és l'elefant de corrupció que hi ha dins de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Per molt que porti 30 anys només volent mostrar la trompa, o la panxa, o les orelles, amb la sentència del cas Palau, les investigacions publicades darrerament sobre diferents adjudicacions d'obra pública de la ciutat, i la notícia de la presència de Damià Calvet en una altra investigació sobre adjudicacions presumptament delictives, sembla més que evident que es tracta de corrupció organitzada: ni pomes podrides, ni excepcions, ni coincidències.

A més a més, aquest més aviat monstre de la corrupció –per no faltar al respecte més als elefants– que és el PDECAT, ha apostat davant d'aquesta evidència per fer el mateix que porta fent tants anys per mantenir el feu santcugatenc: generar una bombolla propagandística de perfecció i distracció que amagui els problemes, que silenciï la dissidència política, que vesteixi la seva gestió de gestió comuna i la gestió comuna de la seva, mimetitzant el seu partit amb l'Ajuntament de Sant Cugat i la ciutat mateixa. No és debades que, davant de les crítiques, el PDECAT acusi aquestes veus d'atacar la ciutat i d'atacar l'Ajuntament. Està clar que amb aquest intent d'assimilació dels dos conceptes, partit i consistori, o partit i ciutat, pretenen aconseguir dues coses: els encerts que s'hi produeixin són atribuïts al partit, i els errors (o programes antisocials, o directament el robatori) del partit, si són atribuïts a la ciutat, no seran tan atacats, ja que totes ens estimem Sant Cugat i no li volem pas cap mal. A més a més, ens plantegen un atzucac polític: si ciutat i partit són el mateix, per molt que haguem vist el monstre claríssimament, quina alternativa tenim?

El fet d'anunciar la possibilitat de querellar-se contra Convergència per part de l'alcaldessa Mercè Conesa és una mostra més del pes que té la propaganda per tapar la realitat. Però com deien les companyes, per molt que el PDECAT es vesteixi de seda, en Convergència es queda. Ara bé, també es pot fer servir la propaganda per tal d'evidenciar la realitat, per tal de fer esclatar del tot la bombolla en què ens intenten tancar, que és el que estem fent des d'Arran.

El PDECAT ens acusava de practicar bullying als carrers contra ells. Ens sembla d'entrada molt greu que es frivolitzi amb tal xacra social, però, a més a més, sembla que no tenen clar que les alumnes que fan bullying ho fan envers companyes excloses i les exclouen així encara més. El partit de la burgesia catalana es considera exclòs socialment? Es considera en una situació d'inferioritat, d'abús de poder? Aquells que han robat 6'6M d'euros al poble català, 160.000 euros a Sant Cugat, tenen la indecència de fer-se les víctimes per unes pintades? No és bullying, és lluitar contra qui ens explota i s'aprofita de nosaltres, és precisament la lluita de les excloses contra qui està cometent un abús de poder.

Ens han dit també que confrontem programes en unes eleccions. Més enllà que no és pas el nostre paper, podrien afegir que les eleccions no són cap joc net quan els diners que es fan servir per fer les campanyes són extrets dels diners públics, amb els espais publicitaris dels resultats anteriors en base a aquestes campanyes, i així un peix que es mossega la cua i on el “qui paga mana” s'acaba convertint en “manar al servei de qui paga”.

Ens diuen, també, que els denunciem. Primer de tot, els casos ja són oberts. Segon, és que algú confia en una justícia que, curiosament, ha arxivat el cas en què apareix en Damià Calvet, que triga anys a emetre sentències, que porta anys absolent corruptes mentre demana anys de presó a activistes per ocupar rectorats o posar adhesius? Sabem que mai no desmuntarem la casa de l'amo amb les eines de l'amo.

I igual que l'amo té les seves eines (adjudicacions, fundacions, fiscals, jutjats, policies...), el poble en té les seves. Fem-les servir totes per defensar que a Sant Cugat no volem corruptes, que volem que tornin els diners, que assumeixin responsabilitats i proposem mesures per fer impossible les desviacions de fons de diners públics als partits polítics. Perquè no hem de confiar en les bones voluntats de ningú, sinó dissenyar una gestió pública realment transparent en què les màfies com aquestes no hi tinguin cabuda.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades