El català és de totes les catalanes, també de les castellanoparlants

En les darreres setmanes sembla que ha arribat de nou a Sant Cugat el debat sobre la llengua, ja sigui pel model d'immersió lingüística a les escoles, o per l'ús del català en altres aspectes de la vida social a la ciutat. Ho hem pogut veure al torn d’intervencions ciutadà del darrer Ple del consistori i darrerament al Consell de Barri del barri del Centre-Est. Ara bé, ha arribat un debat real sobre aquestes qüestions o es tracta de propaganda ideològica des d'un posicionament polític concret

Primer de tot, caldria analitzar qui ha introduït aquesta qüestió en aquests dos espais de participació. En els dos casos, va ser de la mà de dos eines d'un mateix projecte polític, el partit Ciutadans i Societat Civil Catalana. No cal donar exemples de la relació entre aquests dos espais polítics i alhora d'aquests amb l'espanyolisme més ranci, amb integrants vinguts directament de grups obertament feixistes, convocants de manifestacions en què l'extrema dreta ha campat i agredit lliurement, i ferms defensors de tot allò que signifiqui l'anihilament cultural i polític del poble de Catalunya. Per a saber més sobre això, el periodista Jordi Borràs compta amb extensa bibliografia sobre el tema, així que no m'hi estendré.

Segon, caldria veure si es tracta d'una preocupació real de la població. Cal tenir en compte que el model d'immersió lingüística va ser un projecte impulsat als anys vuitanta per persones vingudes de l'Estat espanyol, especialment andaluses, que eren castellanoparlants i volien que les seves filles i fills aprenguessin el català a l'escola per tal que estiguessin integrats a la societat on havien anat a viure. Cal veure també el gran consens amb què s'aproven les lleis que fan referencia a la implementació d'aquest model escolar. I cal veure en quin moment les esmentades organitzacions polítiques treuen aquesta qüestió a la palestra mediàtica. Comencen a parlar del tema organitzacions contraries a la independència en un moment d'auge de l'independentisme mes convençut. D'una banda, ho fan per tal de qüestionar la validesa de tal projecte de trencament amb l'Estat a partir d'un suposat adoctrinament a les escoles, de l'altra, intenten invertir la posició d'oprimits i opressors prenent una posició de victimisme davant una suposada manca de respecte per part de l'independentisme cap a les persones castellanoparlants o espanyoles. No es tracta, per tant, d'una preocupació de la població, d'un debat real i viu en la societat, es tracta únicament d'una arma propagandística contra l'independentisme.

Per rebatre el qüestionament al model lingüístic tant a dins com a fora de les escoles, i el suposat adoctrinament que denuncien que s’hi duu a terme, m'agradaria deixar clar, com deia abans, que l'ús del català ha estat un gran consens social, una eina d'integració impulsada per les persones castellanoparlants, aquelles que suposadament Ciutadans i SCC volen abanderar. Fer servir un gran consens social entre persones vingudes de l'Estat espanyol i la gent nascuda a Catalunya com a eina d'enfrontament entre independentistes i no independentistes sí que trenca amb la cohesió social per la qual tant fingeixen preocupar-se des de la dreta espanyolista que representen. No ataqueu les petites victòries que s'han aconseguit entre tota la població catalana, entre aquella que parla castellà i la que parla català, entre la que va néixer aquí i la que va venir d'algun altre indret. I sobretot, no intenteu representar les persones castellanoparlants amb això, perquè l'escola en català és una victòria més seva que de ningú.

Davant d'aquestes actituds d'organitzacions com Ciutadans i SCC, cal remarcar la diferència entre l'independentisme, que es antiespanyolista però no pas antiespanyol, i l'espanyolisme, que no només es anticatalanista sinó també anticatalà. Ataqueu Catalunya i tota la nostra història i cultura en nom vostre i de l’espanyolisme, però no feu servir pas el nom dels espanyols vinguts a Catalunya o dels castellanoparlants, perquè la història i la cultura catalana també és seva. Moltes catalanes amb orígens espanyols, moltes catalanes castellanorparlans, moltes xarnegues som també independentistes, i moltes ho som i estem cada dia mes convençudes gracies a gent com vosaltres, que demostreu cada dia que l'Estat espanyol i l'espanyolisme beu i reprodueix el feixisme, aquell que prohibeix llengües, cultures, pancartes i colors.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades