M’agrada l’hivern a Sant Cugat

M’agrada sortir ben abrigada pels carrers de Sant Cugat i notar el fred a la cara. L’escalfor de les cases quan hi entres, un plat ben calent de sopa. M’agrada veure el glaç a les fulles pels matins. Entrar en calor amb un cafè i veure com surt el baf quan la gent respira, parla i riu. M’agrada l’hivern però no. En aquesta estació tan bella i màgica és quan moltes desigualtats es fan més cruels i salvatges. Persones que passen fred a casa seva, persones sense casa que passen fred al carrer, persones que no reben el caliu de ningú i sí, també animals (no humans) que pateixen la duresa de l’hivern i moren sols, glaçats, malalts i oblidats.

Diuen que la natura pot ser despietada però, de fet, és a les nostres mans canviar aquesta realitat. I ho tenim tan fàcil, tan a l’abast. Hi ha moltes entitats que aquests mesos es posen en marxa per oferir aixopluc i calor a aquells que ho necessiten. Ajudem-los a fer la seva tasca, requereixen voluntaris, mantes, roba d’abric, diners, etc. Vols més proximitat? Mirem al nostre voltant. Mirem bé. Segur que hi ha algú a qui podem assistir, que sospitem que està patint. Potser aquella veïna, aquell conegut. Escoltem-lo, parlem-hi, ajudem-lo com més li calgui. Segueixo. Visitem les protectores. Obrim casa nostra fent d’acollida temporal als gossos i gats més vells i vulnerables perquè molts d’ells no resistiran el fred d’aquest nou hivern. No exagero, no ho faran.

M’agrada sortir ben abrigada pels carrers de Sant Cugat i notar el fred a la cara, són els carrers d’una ciutat de gent bona que ajuda el altres. M’agrada l’hivern.

Marta Guàrdia Llorens, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades