De llistes, balanços i animals

El nou any és a tocar i, com sempre en aquestes dates, toca fer balanç de com ha anat tot i de fer llargues llistes amb tot allò que volem fer millor (o deixar de fer). Mirant enrere, aquest ha estat un any de molta feina a les associacions animalistes de la ciutat, de fet cada any ho és. Casos d’abandonaments, rescats d’animals perduts, denúncies per casos de maltractament, atenció als gats del carrer, treball amb l’administració, etc. Per al nostre trist record quedaran animals tan especials com el Live, que va lluitar mesos per viure després de rebre un tret a la columna. La Dolly, que va patir el que no està escrit fruit d’un maltractament amb només dos mesos de vida. L’Euga que va agonitzar un dia sencer en un descampat sense rebre atenció veterinària per culpa d’un humà negligent (paraula més que generosa per descriure’l). I tants i tants casos de gats atropellats, cadells malalts, gossos que mai han sigut reclamats per les seves famílies i un llarg etcètera de casos que esdevenen la vergonya d’una ciutat com Sant Cugat del Vallès.

Afortunadament també tenim bons records. Parlo de la gran quantitat d’animals adoptats per famílies plenes d’il·lusió i amb ganes de compartir les seves vides amb un nou membre; de tots aquells que davant situacions injustes amb els animals no han mirat cap a una altra banda; de les persones que generosament han obert les portes de casa seva per acollir gats i gossos mentre els trobàvem una llar definitiva; dels voluntaris que incansablement busquen animals perduts, passen hores a les paradetes de les associacions o van a passejar els gossos de les protectores. Quantes hores dedicades desinteressadament.

I mirant al nou any que ens espera, el desig de fer més feina. De generar un impacte positiu per tants animals com ens sigui possible, de teixir complicitats entre associacions (animalistes, culturals, cíviques, etc.), de no deixar cap animal enrere, de vetllar per a que l’administració compleixi amb les seves obligacions en matèria de benestar animal, de treballar amb escoles per a que les noves generacions siguin més empàtiques i entenguin el valor de totes les vides. En definitiva, el desig que aquest 2018 tinguem molta més feina i que puguem seguir fent balanços i llistes per molts anys més.

Marta Guàrdia Llorens, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades