A la PAS ens en fem un tip de rescatar animals dels carrers: bebès, cadells, joves, adults i sèniors. Ens desvivim per donar-los atenció mèdica, molta escalfor i paciència, acollir-los perquè es recuperin i/o creixin, i quan ja estan preparats els busquem una bona família que els adopti com un membre més o si s’ha de retornar al seu hàbitat natural doncs també.
Fa ja força temps que totes les entitats ambientalistes ens van advertint de l'amenaça que representa per als oceans i la vida marina la contaminació plàstica. Cada any arriben als oceans 13 milions de tones de plàstic. La Mediterrània rep anualment 570.000 tones de plàstic, una quantitat equivalent a llançar 33.800 ampolles de plàstic per minut a la mar. Aquestes xifres creixen substancialment amb la pandèmia del coronavirus.
Cada cop tenim més a la vora la revetlla de Sant Joan, una nit que marca l’inici de l’estiu i en la que els carrers s’omplen de gent, festa i, sobretot, soroll. És una data que molta gent espera amb impaciència per poder sortir amb amics o família a tirar petards i coets, amb tota la il·lusió del món, i possiblement sense pensar en les terribles conseqüències que aquesta nit comporta.
Recordo de petit a escola, la interiorització del reciclatge, de com agafant un objecte inservible aparentment, el podíem tornar a la vida. La vida útil hem d’entendre. Estic convençut que a les escoles del municipi i totes les del territori proper i llunyà, es troba molt interioritzat i ja és prou bo que es faci des de ben petit. No tots els alliçonaments son dolents.
Les entitats animalistes rescaten cada any desenes i desenes de gatets i, per aturar aquesta situació, tots hi hem de prendre part però hem de saber com fer-ho.
Des de que tot aquest malson ha començat, han sorgit informacions diverses relacionades amb els gats i el risc de contagi de la COVID-19 , sovint poc precises i amb tints sensacionalistes que, a base de titulars fàcils i alarmistes, causen pànic i desinformació.
La situació que estem vivint aquests dies a causa de la COVID-19 és clarament inaudita i poca gent sap ben bé com actuar. Haver d’estar tancats durant un període de temps tan llarg ens està afectant a tots, però cal pensar de manera positiva i veure què en podem treure d’aquesta experiència. De fet, una de les particularitats que està fent el confinament més amè és, sense cap dubte, la companyia dels nostres animals.
Westminster és la zona governamental de Londres, molt a prop del famós Buckingham Palace i de Hyde Park. A Westminster hi trobem 3 edificis que tenen uns residents permanents els quals mostren un fort desinterès per la política, tenen un passat en comú i no els costen als contribuents ni sou ni dietes.
Són temps difícils, no hi ha dubte. El coronavirus ens deixa una fotografia difícil de mirar. Ens hem vist obligats a canviar rutines i hàbits, hem deixat de veure la família, els amics, companys de feina i veïns. Hem canviat la forma de consumir, de passejar, d’entretenir-nos. Hem penjat arcs de Sant Martí a les finestres i hem sortit a aplaudir i a ballar als balcons. Ens hem horroritzat amb les xifres que els mitjans de comunicació ens feien arribar.
Als mitjans de comunicació ens parlen molt de les recomanacions, restriccions i normes pels humans però en sentim poc de com afecta als altres membres de la família. Totes les unitats familiars pluri-espècie tingueu en compte que els canvis de rutines també afecten als altres membres de casa no humans.
Primer i més important
