Els cors amagats
No sempre tenim un tema concret a l’hora d’escriure un article. Vivim intensament, i cada dia passen tantes coses que ens commouen, que seria etern poder-les reflectir en un paper.
No sempre tenim un tema concret a l’hora d’escriure un article. Vivim intensament, i cada dia passen tantes coses que ens commouen, que seria etern poder-les reflectir en un paper.
Fa poc més de dues setmanes, a través de Twitter ens vam introduir en un debat força dens i interessant relacionat amb la caça. Per la nostra banda com a bloc d’un únic pensament i un ideari basat 100% en contra d’aquesta activitat. Per a nosaltres és bàsic que davant els mètodes emprats –presumptament– per reduir la població de senglars, hi posem molt esforç per valorar la situació i proposar alternatives, ja sigui mitjançant el sentit comú, veure què passa a altres països o llegir i documentar-se amb altres estudis.
Queda oficialment inaugurada la temporada de caça de porcs senglars a Sant Cugat. Ni més ni menys que 20 jornades on, un any més, es disfressarà de “solució contra la superpoblació” un acte que només pot rebre el nom d’error garrafal.
Vagi per endavant la critica a l’acció i no a les persones que s’hi dediquen –més aviat a l’acció que realitzen–, i val a dir es veuen induïts en una inèrcia capciosa, hereva de tradicions arcaiques. Tot i ser de necessitat per la supervivència de l’espècie –-potser fa mes de 10.000 anys– en l’aparició de les ciutats emmurallades, va passar a ser un luxe burgès, un mètode de demostració de valentia o una via de pràctiques militars en temps de pau. En cap cas un ofici o un servei públic. Tampoc una contractació.
El teaming és una eina en línia que serveix per recaptar fons per a causes socials a través de micro donacions d'1 euro al mes. La filosofia de teaming es basa en la idea que amb 1€, nosaltres sols no podem fer molt però si ens unim, podem aconseguir grans coses.
I és que, actualment, les xifres són prou esperançadores, existeixen 213.991 teamers arreu, hi ha 8.725 grups de Teaming en funcionament i 9.922.740€ recaptats de moment que aniran destinats única i exclusiva a causes socials sense ànim de lucre.
Si alguna cosa ens diferencia dels animals no humans és la necessitat de canviar d’emplaçament sense que sigui una necessitat vital. D’ençà que no som nòmades, la mobilitat dels nostres cossos i dels bens de consum, s’han fet amb la primera posició en el rànquing de problemes mediambientals, laborals, socials o polítics. Tot i que siguin el moment més desitjat d’alguns, tots els anomenem amb la boca plena: les vacances d’estiu o senzillament ‘l’estiu’. Que si l’estiu és per descansar, que si això o allò, la calor, les mosques, els nens sense col·legi...
Aquest any faré unes senyores vacances. Celebro haver acabat els estudis, aconseguit titulacions, i la fi d’una etapa; per sobre de tot, celebro la vida, el present, l’ara. I avui, de fet, celebro el meu aniversari; moltes coses a festejar. I sortir de casa uns dies sembla la millor opció per a fer-ho. Milers de destins ideals, mediterranis, tropicals, exòtics, tradicionals, tots ells diferents, i tots ells amb un punt en comú: les atraccions turístiques amb animals.
Fa calor. Molta calor. Els termòmetres disparats mentre sembla que la ciutat es fon, i roba fresca, gelats, aires condicionats i aigua semblen ser els únics aliats per superar els dies.
A la majoria de persones ens agraden els animals, sentim curiositat per ells, gaudim de la seva companyia, els observem, hi juguem, etc. És natural, és bonic i, a vegades, és la seva condemna. Moltes són les espècies que pateixen la desgràcia d’haver captat el nostre interès, per exemple ocells, petits mamífers i rèptils. Avui parlaré de les tortugues.
Ell és en Bob. No és del tot un gat de carrer, sinó un gat de pis, un gat d'interior. El vam conèixer una assolellada tarda de juny, quan vam dur la nostra gata al veterinari; és una gata gran i necessita visites periòdicament.
