Els efectes positius de tenir companys ‘peluts’
Adoptar animals de companyia té efectes molt positius sobre la salut física i emocional. Com?
Publicitat
Publicitat
Adoptar animals de companyia té efectes molt positius sobre la salut física i emocional. Com?
Potser m'hauria de disculpar per fer servir un eufemisme al títol. No és intenció directa donar marques comercials ni em patrocinen ni em paguen però, em refereixo a la Gonacon. Aquest mot, registrat com a marca comercial, fa un temps es va provar com la millor opció, més ràpida, econòmica i eficaç pel control de la fauna silvestre al nostre entorn proper, concretament pel senglar.
No és la primera vegada, ni de ben segur serà l'última, que escolto que els animals adoptats venen amb tares que encara que inicialment no s'apreciïn, tard o d'hora apareixeran per sorpresa, provocant un patiment (especialment econòmic) a la persona adoptant.
Els gats negres han estat sempre associats de manera injusta a supersticions relacionades amb la mala sort. És a causa d'això, que aquests gats acostumen a ser jutjats únicament pel seu color de pèl, comportant així que siguin adoptats amb menys freqüència que la resta.
A la PAS ens en fem un tip de rescatar animals dels carrers: bebès, cadells, joves, adults i sèniors. Ens desvivim per donar-los atenció mèdica, molta escalfor i paciència, acollir-los perquè es recuperin i/o creixin, i quan ja estan preparats els busquem una bona família que els adopti com un membre més o si s’ha de retornar al seu hàbitat natural doncs també.
Fa ja força temps que totes les entitats ambientalistes ens van advertint de l'amenaça que representa per als oceans i la vida marina la contaminació plàstica. Cada any arriben als oceans 13 milions de tones de plàstic. La Mediterrània rep anualment 570.000 tones de plàstic, una quantitat equivalent a llançar 33.800 ampolles de plàstic per minut a la mar. Aquestes xifres creixen substancialment amb la pandèmia del coronavirus.
Cada cop tenim més a la vora la revetlla de Sant Joan, una nit que marca l’inici de l’estiu i en la que els carrers s’omplen de gent, festa i, sobretot, soroll. És una data que molta gent espera amb impaciència per poder sortir amb amics o família a tirar petards i coets, amb tota la il·lusió del món, i possiblement sense pensar en les terribles conseqüències que aquesta nit comporta.
Recordo de petit a escola, la interiorització del reciclatge, de com agafant un objecte inservible aparentment, el podíem tornar a la vida. La vida útil hem d’entendre. Estic convençut que a les escoles del municipi i totes les del territori proper i llunyà, es troba molt interioritzat i ja és prou bo que es faci des de ben petit. No tots els alliçonaments son dolents.
Les entitats animalistes rescaten cada any desenes i desenes de gatets i, per aturar aquesta situació, tots hi hem de prendre part però hem de saber com fer-ho.
Des de que tot aquest malson ha començat, han sorgit informacions diverses relacionades amb els gats i el risc de contagi de la COVID-19 , sovint poc precises i amb tints sensacionalistes que, a base de titulars fàcils i alarmistes, causen pànic i desinformació.
