Espècies "invasores" i benestar animal
Les mal anomenades espècies "invasores" són aquelles descrites com exòtiques o foranies, introduïdes a un hàbitat que no és el propi i que poden causar danys ambientals i afectar els ecosistemes existents.
Les mal anomenades espècies "invasores" són aquelles descrites com exòtiques o foranies, introduïdes a un hàbitat que no és el propi i que poden causar danys ambientals i afectar els ecosistemes existents.
Molts gossos pateixen moltíssim amb els petards, les tempestes, etc. Alguns els tenen por i altres autèntica fòbia. Si el teu animal té por, cal crear una zona segura a casa, qualsevol lloc confortable que el mantingui el més allunyat possible del soroll, això l'ajudarà a sentir-se més tranquil. Com?
Els animals ens ajuden a connectar amb la natura, i aquest contacte reforça l’equilibri del nostre cos i de la nostra ment. És per aquesta raó que conviure amb un animal pot resultat molt beneficiós per les nenes i els nens. A nivell educatiu és un suport més a tenir en compte ja que tenir una mascota implica assumir una responsabilitat: la de tenir cura de l’animal.
Fa uns dies es va celebrar una nova Taula del Benestar Animal on l’Ajuntament va presentar, a les entitats que hi formem part, els plànols del nou refugi d’animals de Sant Cugat i el terreny on es construirà. Sembla una bona notícia que es vagin perfilant els detalls d’aquest nou centre i s’avanci cap a la seva construcció però també genera certes inquietuds. El nou refugi és una oportunitat única per fer les coses bé i fer-ho bé implica incorporar experts de referència que assessorin als tècnics que estan desenvolupant el projecte per sumar criteris veterinaris, etològics, ètics, etc.
Recent passada la sempre bonica diada de Sant Jordi, és bon moment pensar en el que s'ha viscut i en la història que se'ns ha explicat generació rere generació. Novel·les, contes, poemes i relats recullen la fita del valerós cavaller Jordi, que salvà la princesa “indefensa” de les urpes del Drac, de la sang del qual en sortiren roses rojes. El Drac atemoria la població: ja havia devorat el bestiar “propietat” dels ramaders i amenaçava amb engollir els veïns; així doncs, calia eliminar-lo.
És primavera i estem en el pic de reproducció dels gats de carrer o ferals. Si us trobeu en la sempre trista circumstància de creuar-vos amb uns cadells de gat aparentment sols o abandonats, i teniu l’impuls lícit i lloable de voler-los ajudar, si us plau llegiu aquest article.
A aquestes alçades, qui no ha sentit a parlar de la Greta Thunberg? Aquesta activista contra el canvi climàtic de 16 anys ha fet posar vermells a polítics d’arreu del món, organismes internacionals, cimeres contra el canvi climàtic i científics i ha posat sobre la taula l’emergència, la necessitat vital i la duresa que calen per abordar aquest tema. A Sant Cugat, aquest moviment que ha generat Thunberg arriba en forma dels Fridays 4 Future.
Hi ha una figura a la nostra ciutat que molts desconeixen i pocs comprenen. Parlo de les alimentadores de les colònies de gats. Persones, en la seva majoria dones que, amb els pocs recursos dels quals disposen, suporten la càrrega econòmica d'alimentar i tenir cura dels gats de Sant Cugat. Cada dia, de cada setmana, de cada mes, de cada any surten per portar menjar a les colònies de les quals tenen cura per assegurar-se que aquells felins estaran bé. Els gats, són part del que som com a ciutat.
Farà ja casi dos anys que vaig poder desenvolupar un treball d’investigació pròpia, que seria la base d’un treball més ampli sobre els seglars i la presència a la ciutat. Avui voldria fer-vos arribar el qüestionari que els hi feia personalment als ciutadans que s’oferien a donar la seva opinió. Val a dir que les preguntes eren mes aviat retòriques però la persona enquestada podria en qualsevol moment fer una negativa, llavors interrompia el procés i li desenvolupava el contingut. M’agradaria que anéssiu responent les preguntes mentalment i en ordre.
De tant en tant rebo missatges o trucades que no sé com respondre, o sí ho sé, però no m’hi atreveixo o no trobo el moment per fer-ho. Són preses de contacte que queden a l’aire, en suspensió, a l’espera de resposta, a l’espera d’atenció. I el remordiment o la consciència em sobrevolen igualment, recordant-me que en un moment o altre, tard o d’hora, hauré d’afrontar el seu missatge.
