KiVa: l''antibullying'

“De la meva infància no me’n queda cap record feliç”. Amb aquesta trista sentència comença l’impactant llibre autobiogràfic del jove escriptor francès Édouard Louis. En aquest llibre, titulat Adéu a l’Eddy Bellegueule, l’autor ens relata les habituals i reiterades humiliacions i pellisses que va rebre durant tota l’etapa escolar a càrrec de dos companys de classe. Dos companys als quals no posa nom, ja que en les pròpies paraules de l’autor “la violència està fora dels individus. És el sistema qui la produeix”.

Llegir aquest llibre fa esgarrifar. La conformitat amb la qual l’Édouard accepta la seva condició de víctima, el seu dolor incomprès, la manca de suport per part de l’escola i la família, i es que, com relata l’autor, “és difícil confessar que un és humiliat”. L’assetjament escolar és una cosa que preocupa, i que és necessari que preocupi, ja que a part de les cada cop més habituals notícies que sorgeixen als mitjans de comunicació, un estudi realitzat per el Ministeri d’Educació l’any 2013 indica que un 3,8% dels escolars de secundària han patit bullying i un 2,4% l’han perpetrat. El bullying té conseqüències molt negatives per a les víctimes: depressió, ansietat, rebuig a l’escola, dificultats socials, etc. Però també és un factor de risc per al desenvolupament saludable dels agressors i els espectadors.

Com he dit abans, l’assetjament escolar és una qüestió que preocupa, però tampoc hem de ser alarmistes, el que calen son solucions davant d’un fenomen que té conseqüències molt negatives per als escolars afectats. I un cop més parlem de Finlàndia. Finlàndia també pateix assetjament escolar a les aules, però a diferència d’Espanya, és un país en el qual la qüestió educativa és considerada una autèntica prioritat nacional. És per això que el govern finlandès, molt compromès amb la comunitat educativa, va encarregar a la universitat de Tuka un estudi exhaustiu i l’elaboració d’un programa fiable i validat per reduir les situacions d’assetjament escolar. Així va sorgir KiVa, un programa antibullying que ha aconseguit reduir de forma significativa l’assetjament escolar i el cyberbullying a les aules. El projecte es va anar posant en marxa de forma aleatòria a diferents escoles per tal d’avaluar la seva eficàcia, avui en dia el 90% de les escoles aplica el programa i ja és un requisit que molts professors i pares tenen en compte a l’hora d’escollir o valorar un centre educatiu.

"KiVa intenta canviar les normes que regeixen tot el grup, posa molt èmfasi ens els espectadors que són els qui estan reforçant la conducta de l’agressor"

KiVa ha rebut varis premis: el Premi Europeu de Prevenció del Crim al 2009, el Premi de Política Social per el Millor Article el 2012 i quatre Premis Nacionals a Finlàndia el 2008, 2010, 2011 i el 2012.

Hi ha tres característiques molt rellevants que fan de Kiva un programa altament eficaç. Per una banda el fet que, a diferència d’altres models que es centren exclusivament en la víctima i l’agressor, KiVa intenta canviar les normes que regeixen tot el grup, posa molt èmfasi ens els espectadors que són els qui estan reforçant la conducta de l’agressor. Per un altra banda, KiVa implica a tota la comunitat educativa, alumnes pares i professors. I finalment, el programa ha estat dissenyat per ser implantat a nivell nacional fruit d’un treball d’investigació rigorós, dut a terme per un equip multidisciplinar d’investigadors dotats de bons recursos personals i econòmics i que està en continua revisió i avaluació. Aquesta última característica només ha estat possible gràcies a la implicació de l’Estat finlandès.

I es que és sota aquestes condicions que cal tractar una qüestió com l’assetjament escolar, que afecta a tot el territori i que té unes conseqüències tant negatives sobre les persones. Cal convertir-ho en un tema d’estat, no per crear alarma social, sinó per posar-hi solucions fiables i sistemàtiques que redueixin de forma significativa l’assetjament escolar a les nostres aules.

Mònica Marqués, psicòloga i psicopedagoga a Actua

Notícies relacionades