De formació professional: torejant l’educació

La veritat és que no acabo d'entendre els debats i les decisions que es duen a terme des del Ministeri d'Educació.

En general, cada cop entenc menys la política educativa d’aquest país, ja que sembla que té molt de política i poc d’educativa.

Em dóna la sensació de que últimament centrem el debat educatiu en termes ideològics i descuidem els pedagògics.

Religió o no religió? I la ciutadania? I l’ètica? I dintre d’aquesta, quina? I el que ens faltava, la tauromàquia!

El Ministeri d’Educació prepara un títol de formació professional bàsica que porta per nom "Tauromàquia i Activitats Auxiliars Ramaderes". Els estudis van destinats als/les alumnes a partir de 15 anys que no aprovin l'ESO. El grau constarà de 2000 hores lectives (dos cursos escolars complerts) en què s’impartiran un conjunt de continguts específicament taurins com la lídia i la litúrgia taurina, les sorts del toreig, la reglamentació i el dret taurí, operacions auxiliars de cria i alimentació de la ramaderia o operacions bàsiques del maneig de la producció ramadera. Pel que fa a les matèries extrataurines, s’impartirà llengües, matemàtiques i anglès.

Les sortides laborals que ofereix aquesta titulació són les de matador de novillos, banderillero, picador, peó agropecuari o pastor.

Tenint en compte que l’objectiu principal de la formació professional bàsica és el de la inserció dels joves al món laboral, és aquesta nova titulació una bona estratègia?

En un moment en que aquest tipus de pràctiques es posen en dubte, ho dubto.

Les xifres demostren que es tracta d’una activitat en decadència ja que han caigut les festes taurines i les vendes d’entrades per aquest tipus d’espectacle en un 50%.

Aquestes xifres em fan pensar que en lloc de tractar-se d’una decisió educativa i centrada en potenciar el futur dels joves, es tracta d’una decisió política que cedeix a les demandes de a certs grups de pressió que busca mantenir i protegir les seves pràctiques i tradicions.

Per altra banda, en el document d’avantprojecte d’aquesta titulació es defineix la tauromàquia com “una manifestació artística, desvinculada d’ideologies, que forma part de la cultura tradicional i popular” i la destaca com a “part essencial del patrimoni històric, artístic, cultural i etnogràfic d’Espanya”.

Malauradament, el toreig o els bull fighting és un tret característic de la “cultura” espanyola. Deixo cultura entre comes ja que no estic segura de poder qualificar un espectacle violent com a cultura, si més no es un tret característic de la tradició espanyola.

Però, té sentit defensar allò tradicional per el simple fet de ser-ho? Cal renunciar a la crítica d’una pràctica poc ètica i al progrés cap a formes culturals més enriquidores pel simple fet de que sempre ha estat així?

En un moment en què des de les escoles i els instituts s’està treballant per fomentar l’educació emocional, l’empatia i els valors de la no violència crec que aquesta decisió grinyola.

A l’Estat Espanyol existeixen les escoles de tauromàquia on hi poden accedir totes aquelles persones que hi estiguin interessades, subvencionar-les amb diners públics és molt qüestionable.

És una llàstima que les idees polítiques/ideològiques prevalguin a les educatives. És hora de canviar el focus del debat i centrar-nos el els aspectes que realment puguin oferir un futur millor als joves d’avui, que seran els adults de demà.

Mònica Marqués

Psicòloga i psicopedagoga

www.actua.cat

Notícies relacionades