Rebel·lia adolescent: desenvolupament o provocació

L’adolescència és una època de canvis i de revolucions, plena d’alegria i d’emoció de viure noves experiències, però també és una època de pors i de plors. Durant aquest període es desperta el nostre esperit més rebel, amb la necessitat constant de posar en dubte l’autoritat i de trencar les regles imposades. La rebel·lia adolescent és una expressió natural del desenvolupament propi d’aquesta etapa, però sovint  crea molta negativitat i conflictes en la convivència familiar. Entendre i reconèixer les necessitats de desenvolupament de l’adolescència ens pot ajudar a disminuir els conflictes. Ignorar-les i lluitar contra elles pot fomentar-los.

Els adolescents senten la necessitat primordial d’independitzar-se del nucli familiar. Aquesta necessitat dóna resposta a un instint de conservació, és una forma de preparar-se per la vida adulta i convertir-se en una persona autònoma i autosuficient. En l’àmbit familiar, cal recordar aquest factor del desenvolupament adolescent cada cop que un/a adolescent incompleixi una norma, posi a prova els límits o demani certs privilegis que es considerin impropis per la seva edat. Cal evitar pensar que es tracta d’un atac conta la persona o un problema d’afecte cap a la família, ja que es tracta d’una reacció natural. La solució no resideix en acceptar l’incompliment  de les normes, però sí en plantejar-se quines normes considerem realment importants i inamovibles i quines  haurem d’adaptar a la nova realitat dels fills o filles.

A mesura que els adolescents es van independitzant de la família, van descobrint qui són i amb qui s’identifiquen, és a dir, defineixen la seva identitat. En aquesta època els adolescents sovint rebutgen les idees, opinions i valors dels pares, mares i altres figures de l’entorn familiar. Com a pare o mare resulta fàcil i comú pensar que quan un adolescent rebutja les opinions de casa posant per sobre les d’altres persones, el que intenta es desafiar i fer enfadar. En realitat, però, està sucumbint a la seva necessitat biològica de portar la contrària.

Durant aquesta cerca de la independència i la identitat els/les adolescents acostumen a mostrar-se molt segurs de sí mateixos, però en realitat sovint estan plens de dubtes i inseguretats. Molts pares i mares tenen lluites interminables i abominables amb els seus adolescents per coses que poden semblar de poca importància: una peça de roba, una cançó, una pel·lícula... I és que l’adolescent no està lluitant per aquell objecte o aquella idea concreta, està lluitant per mantenir intacte el seu orgull, per demostrar que ja no és un/a nen/a i que pot prendre les seves pròpies decisions i tenir les seves pròpies idees.

Els amics passen a ser el referent i el centre d’atenció dels/les adolescents, a vegades substituint a la família. No només dóna més valor a les idees i opinions dels seus amics, sinó que també voldrà passar més estona amb ells. Aquesta necessitat d’establir relacions socials amb persones fora del nucli familiar també respon a una preparació per la vida adulta, ja que l’adultesa comporta relacionar-se amb els companys de feina, amb la parella i amb la societat en general.

Els/les adolescents ja no són infants , i hem d’adaptar la forma de relacionar-nos amb ells segons les seves noves necessitats de desenvolupament. Cal reflexionar en com es comporta el/la nostre adolescent i adaptar les nostres actuacions a les seves característiques. Potser haurem de disminuir el nostre control en algunes àrees i incrementar-lo en altres, però sempre procurant no entorpir el seu desenvolupament natural i necessari. 

Mònica Marqués

Psicòloga i psicopedagoga

www.actua.cat

Notícies relacionades