8 de març, un camí ben llarg

Hi ha diverses versions sobre com i quan es va iniciar la celebració del 8 de març, tradicionalment s'han destacat trets fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, on van morir 142 obreres en vaga per demanar millors condicions laborals. Però més enllà de dates i fets puntuals, el sorgiment d'aquest dia es deu a un context històric determinat que afectava les dones d'arreu del món. La revolució industrial va suposar l'entrada de la dona al mercat laboral, tot i que ho va fer en unes condicions precàries i difícils. Aquesta situació va provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals. Les dones socialistes nord-americanes van protagonitzar les primeres celebracions del Dia de la Dona el 1908. A Europa l'any 1910, en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, es va proposar l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení. Seguint aquesta iniciativa, l'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortien al carrer. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau i la llibertat es van afegir a les reivindicacions, i el 8 de març de 1917 les dones russes van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març. Finalment, l'any 1977, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Les reivindicacions del dia de la dona al llarg de la història vénen marcades pel context històric que les acompanya, però, en termes generals, aquestes sempre han girat entorn de la llibertat, la pau i la igualtat de drets entre homes i dones. Són molts anys de lluita pel reconeixement dels drets socials i laborals de les dones i, evidentment, són moltes les fites assolides, però sembla que encara ens queda molt per fer. Segons dades de l'Idescat, a igual nivell educatiu, les dones opten a menys contractes estables i cobren de mitjana 19,8% menys que els homes. La bretxa salarial i la desigualtat d'oportunitats és, encara avui, una realitat. Per això animo dones i homes a celebrar aquest 8 de març i a treballar cada dia per seguir la lluita per la igualtat de condicions i oportunitats.

Mònica Marqués, psicòloga i psicopedagoga a Actua

Notícies relacionades