Mantenir la flama de la cultura sempre viva

Potenciar i cuidar les tradicions és sempre un bon símptoma de maduresa col·lectiva i social. Reconèixer el que és propi de cada cultura, potenciar-ho quan és necessari és el que han de fer i fan tots els països que estimen les seves arrels, i això és el que ahir va fer el Ple de Sant Cugat. El plenari va donar llum verda a la potenciació de la festa tradicional de Sant Joan i va demanar també que es prengui en consideració la possibilitat que la festa sigui considerada Festa Nacional dels Països Catalans.

En un caire més local, la moció també reclama que es segueixi facilitant i impulsant la celebració de la festa a la ciutat així com a partir d’ara l’Ajuntament promocioni les fogueres populars per a la Nit de Sant Joan. Amb els vots en contra de Ciutadans i PP, la moció presentada per la ERC-MES, CUP-PC i Convergència va tirar endavant per majoria absoluta amb els suport de ICV-EUiA i PSC.

En representació dels grups proponents de la moció Lluís Bonet, president d’Òmnium Cultural de Sant Cugat, va indicar que la proposta era pertinent perquè defensava el valor del foc i reivindicava la muntanya del Canigó com un símbol. A més, donava importància a la reclamació de l’existència dels Països Catalans. En aquest mateix sentit també es va pronunciar Ramon Gutiérrez, regidor d’ICV-EUiA, al qual va dir que li agradaven els orígens pagans de la festa i també va indicar que servia per unir totes les persones de parla catalana.

Justament, en la reivindicació del concepte i de l’existència dels Països Catalans, és on els populars i es taronges van mostrar més discrepàncies. Álvaro Benejam, regidor del PP, va ratificar que no creien en el concepte de Països Catalans i que la moció tenia, darrere la reivindicació de la festa popular, un caire polític.

Aldo Ciprian, regidor de Ciutadans, va ser més contundent i va indicar que amb la moció s’imposava novament l’imperialisme cultural dels Països Catalans. Però res més lluny de la realitat. El que s’aconsegueix amb la moció és consolidar una festa, per si no ho estava ja, que uneix el que una vegada van ser els llocs de parla catalana. Les crítiques de que la festa té un caire polític crec que són evidents, però quina festa tradicional no té un cert caire polític o social?

Mantenir i potenciar aquesta tradició no és res més que cuidar allò amb què part de la població catalana creu i pensa. Preservar les tradicions d’un poble que ara mateix no està reconegut com a tal, no és res més que una nova senyal de diferència i insubmissió envers aquells que oprimeixen el poble. Com deien els ja desapareguts Obrint Pas: Amb l'espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria la flama d'un sentiment. 

Notícies relacionades