Que pagui el contribuent

Del cridat lema, entre les files anti convergents, “Que pagui Pujol” –una consigna encertadíssima, per cert– a Sant Cugat hem passat al “Que pagui el contribuent”. El ple del passat mes de juliol aprovava una despesa de fins a 600.000 € per una mala gestió de l’Ajuntament. La casa del tenista Àlex Corretja construïda a la Costa del Golf continua dempeus tot i no complir el Pla Parcial d’Ordenació (PPO) del 1989.

Tal com explicava el company Jordi en un article que desgrana el cas, la problemàtica de tot plegat rau en la signatura d’un decret per part de Joan Carbó, tinent d’alcalde de Ciutat Sostenible el 2001, que solucionava un seguit d’expedients de llicències urbanístiques. Entre ells, hi figurava el de construcció de l'habitatge unifamiliar aïllat al carrer Pi d'en Xandri, del tennista Àlex Corretja. Aubareda i Dalmau, veïns de la zona, van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i reclamaven que la construcció era il·legal. El TSJC els hi va donar la raó al 2006 i va dictaminar que el decret signat per Joan Carbó contradeia el PPO i per tant la casa s’havia d’enderrocar. 

A partir d’aquí més de 9 anys de sentències, tribunals i apel·lacions que han acabat amb la decisió final que apunta la culpabilitat de l’Ajuntament. Aplicar la sentència costaria un total de 6 milions, segons indica Damià Calvet. Solució per no haver d’enderrocar-la? Pagar 600.000€ als denunciants perquè callin i no reclamin.  

A part de la xifra final, m’agradaria saber quina és la despesa judicial en tot el cas. Més de 14 anys de recórrer sentències no m’imagino que hagi estat gaire barat. Desvetllar aquestes despeses, trobar culpables, esbrinar si és una manera de fer sistemàtica o ha estat un cas puntual i intentar que un cas semblant no es repeteixi és l’objectiu de la comissió informativa que va donar el tret de sortida el passat dijous, 29 d’octubre.

Em sembla una bona decisió que es tiri endavant una comissió informativa per saber l’abast del problema, però per què no apliquem la dinàmica a la inversa? Primer demanem responsabilitats als culpables i aleshores després decidim quina solució apliquem. Abans de callar a la gent a cop de talonari estaria bé que els culpables d’arrel fossin els qui paguessin els plats trencats. Que paguin els culpables i no el contribuent.

Notícies relacionades