El procés, un guió escrit per Benet i Jornet?

Després de la primera i la segona ronda de votació en l’assemblea de la CUP del passat diumenge 27 de desembre, molta gent feia la conya a les xarxes socials sobre la possibilitat d’empatar en la tercera i definitiva ronda que decidiria el posicionament de la Candidatura d’Unitat Popular envers la proposta de Junts pel Sí. De fet, un tuit de David Vitali s’ha fet famós ja que el seu vot hagués canviat el resultat final.

Però més enllà de la petita anècdota del tuit, defugint de la seriositat del moment i de les hiperventilacions histèriques de totes dues bandes, cal dir que els procés ens està brindant un guió propi d’una sèrie de Prime Time de TV3 escrit per Benet i Jornet.

Una Catalunya Autonòmica vivia feliç i contenta en una Espanya que sortia de la dictadura de Franco i el cafè para todos visualitzava una pròspera democràcia. Però com en les tòpiques sèries la felicitat dura pocs capítols – encara que 32 anys es puguin haver fet llargs – i la retallada de l’Estatut fa saltar les alarmes. A partir d’aquí, tot el nus de la trama es desenvolupa al més pur estil Benet i Jornet. Tombs de guió inesperats, com el 9N, les eleccions anticipades, una llista conjunta entre ERC, CDC i independents i una aritmètica electoral que invalida l’abstenció de la CUP i impedeix la governabilitat en solitari de Junts pel Sí. Un pacte infinit i un pla de xoc pel mig, afegeixen elements d’interès.

Fins a aquest moment la trama ja era d’alt nivell, però ara cal sumar-li els resultats de les eleccions Espanyoles i l’explosió de Podem així com l’obertura de la via del referèndum pactat. Com a tomb definitiu – com en aquell moment que apareix el personatge que ningú esperava – la Candidatura d’Unitat Popular decideix posposar la decisió final sobre la proposta de Junts pel Sí al 27 de desembre, amb els canelons encara en digestió.

Dinars familiars centrats en la política catalana, enfronten els cunyats de totes dues posicions; independentistes contra unionistes o cupaires contra massians. Després de passar aquest mal tràngol i quan sembla que s’observa la llum al final del túnel el guió del procés té preparada encara una de millor – com quan el dolent torna a aconseguir protagonisme i la sèrie revifa del que semblava el seu final.

L’assemblea de la CUP acaba en empat absolut amb 1515 a favor d’investir Mas i 1515 a favor de continuar indagant noves vies de negociació o anar a unes noves eleccions. En aquest cas no hi ha ni bons ni dolents, sinó la realitat democràtica. Normalment i per norma general les series de TV3 tenen un final feliç. Veurem quin és el final feliç que ens té preparats el nostre amic procés. 

Notícies relacionades