“No sou màquines, no sou bestiar”

L’any 2012 el govern espanyol va aprovar la reforma laboral en plena crisi indicant que amb aquesta sortiríem de l'atzucac d’una manera més ràpida. Res més lluny de la realitat. Al cap d’un any de l’aprovació de la reforma s’havien destruït més de 850.000 llocs de treball i prop de 700.000 persones havien perdut la feina. Actualment la situació laboral no ha millorat. Més de tres anys després aquesta reforma només ha afavorit a les grans empreses ja que ha facilitat i economitzat l’acomiadament. A més, les empreses poden aplicar en qualsevol moment un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) sense autorització laboral i en cas de no arribar a un acord, s’imposa la voluntat de l’empresari. 

A tot això, Sant Cugat sembla que sempre estigui en un món paral·lel. L'última dade d’atur disponible del mes de maig indica que aquesta s'ha reduït un 1,55% i es situa en poc més de 3.500 persones aturades. Però tot i aquestes dades els treballadors de Valoriza, empresa encarregada de netejar la ciutat de Sant Cugat, han viscut acomiadaments sense motiu i reducció de plantilla. Tot i no arribar a un acord, els treballadors han desconvocat la vaga indefinida

El dimecres passat media.cat es feia ressò d’una altra precarització laboral. Aquest casa al Grup Informa, un conjunt de mitjans locals dirigits per Joan Murcia que des de gairebé els seus inicis no paga la feina als seus treballadors. Un dels mitjans locals està situat a Sant Cugat. El seu modus operandi es basa en contractar estudiants o gent en risc d’exclusió social i anar donant llargues fins arribar a pagar una part del pactat o directament no pagar res.

Per si tot això fos poc, el passat 12 de juliol un treballador en plantilla de Movistar va desplaçar-se fins al Casal de Joves de Torreblanca per explicar la situació que estan vivint els subcontractats de l’empresa de telecomunicacions.

Sembla que hagem tornat enrere. Les lluites laborals dels nostres pares i avis s’estan diluint a marxes forçades. “A aquells que em puguin escoltar els hi dic: no desespereu. La desgràcia que patim no és més que la passatgera cobdícia i l’amargor d’homes que tenen por de seguir el camí del progrés humà”, deia Charles Chaplin al discurs final de El Gran Dictador.

 

Ara més que mai totes aquestes lluites personals s’han de convertir en lluites socials i lluites de tots. Els mitjans de comunicació tenim l’obligació de denunciar-ho per fer-ho arribar a la llum pública, per tal que la lluita sigui social i conjunta de tota la societat. Precarització del treball per a uns, vol dir que tard o d’hora els altres també l’acabarem patint. Recordeu que “no sou màquina, no sou bestiar”. 

Notícies relacionades