Entre la vida i la mort

L’arribada de Junts Pel Sí al govern, el conseqüent pacte amb la CUP i l’aplicació del pla de xoc social comença a generar alguns canvis, els primers visibles i contundents han estat en el sector sanitari. Tot i que els convergents segueixen el poder i intenten amagar-se darrere d’ERC, els republicans s’aprofiten de l’avinentesa per aplicar polítiques de la seva corda a la vegada que també deixen anar el seu sector liberal més ‘salvatge’.

El passat diumenge publicava un reportatge en profunditat sobre la situació a l’Hospital General de Catalunya (HGC). Antoni Comín, conseller de Salut, està decidit a expulsar de la xarxa pública tots aquells centres hospitalaris que tingui ànim de lucre, entre ells HGC que quedarà expulsat a finals d’aquest any. L’hospital, gestionat per IDCSalud empresa privada, rebia anualment un gruix econòmic segons la quantitat de pacients que se li derivaven d’altres hospitals públics per tal d’esponjar les llistes d’espera de la sanitat.

En números concrets, entre l’any 2010 i el 2013 (ambdós inclosos) HGC va rebre un total aproximat de 64.500 milions d’euros, el que anualment ha significat un 14% dels ingressos de l’empresa privada. Aquestes dades han permès a la sanitat pública esponjar les seves llistes d’espera. El centre va tendre fa dos anys  uns 2.600 pacients. El servei, a nivell mèdic, és excel·lent però això en cap moment ho ha posat en dubte Comín.

Amb els diners que fins ara encara rep, HGC ha pogut obrir plantes de radioteràpia i altres que no només han estat utilitzats pels pacients que venen de la xarxa pública sinó que també han estat utilitzats per gent de la privada. Això vol dir, que hi ha serveis que ofereix l’Hospital General que sense els diners de la pública no podria oferir. A més Hospital General ha fet negoci amb la sanitat pública, ja que per ells la Generalitat representa un client més.

Una de les preguntes que tothom s’ha fet després de conèixer les intencions de Comín és saber per què aquesta decisió no s’ha pres abans. El conseller indica que la gestió és tant fàcil com deixar de donar els diners a la privada i portar-los a la pública. Si realment era només voluntat política, s’admet que l’anterior conseller, Boi Ruiz, privatitzava a consciència.

De fet, Comín en una entrevista a Catalunya Ràdio va dir que no faria judicis d’intencions dels seus predecessors. “Segur que van tenir raons raonables”. Sembla clara la desavinença entre totes dues parts i com diuen, “quien calla otorga”. La sanitat pública ja fa temps que, a causa de les retallades i precisament de les privatitzacions encobertes, es debat entre la vida i la mort. Pot ser encara som a temps d’aplicar-li el desfibril·lador i salvar-li la vida.  

Notícies relacionades