Cataclisme, desastre i catàstrofe

“Es sólo un croissant pero también es la fórmula del existo. Gracias a esta oferta, 3 por un euro cincuenta. Su consumo se ha disparado y una red de panaderías hace millones con ellos. Son catalanes pero su modelo de negocio parece chino. Son los primeros en abrir y los últimos en cerrar. Nadie puede competir con ellos. Sus precios han roto el mercado. Se multiplican como clones, en silencio y por todo el mundo. Sus resultados les hacen ganarse enemigos. ¿Hasta dónde bajaran los precios? ¿Cuánto durará la guerra del céntimo? ”

Tota aquesta veu en off combinada i barrejada amb una música al més pur estil safari (imagineu-vos la caça entre un tigre i la seva presa en la sabana africana però en aquest cas persones menjant croissants a la sortida d’un forn de pa). Els plànols molt picats, amb zooms sobtats i declaracions calamitoses i catastrofistes de fonts implicades en l’afer. Resultat d’aquest còctel Molotov? Qualsevol episodi de Equipo de Investigación, aquest concret titulat “La Guerra del Céntimo”.

El programa comandat per la periodista Gloria Serra, no és ni molt menys el més vist de la graella televisiva, però ja fa 5 temporades que roda i la veritat sigui dita, un cop el comences difícilment el deixes a mitges. El seu secret és el còctel Molotov ara esmentat. Una introducció estudiada al detall que serveix per atrapar al telespectador que deambula fent zàping un divendres al vespre. Caçar el telespectador al vol, tal i com ho fa el tigre amb la seva presa la sabana africana.  

Un cop aconseguida la presa l’objectiu és que aquesta no marxi i no deixi el programa a mig tiberi. Per aquest motiu, el còctel es va repetint en petites quantitats al llarg de l’episodi on la veu en off predomina com a element clau per continuar transmeten la sensació de catàstrofe i desastre al llarg de tot el documental.

La feinada que hi ha darrera per muntar cada programa és innegable. Tot i això poso en dubte que el documental ens aporti conclusions clares sobre els temes, més enllà de la sensació de calamitat constant. En l’exemple exposat a l’inici un cop acabat el programa prometo que vaig tenir la sensació que no havia descobert res de nou que fos rellevant. Al contrari, crec que el programa reforça la idea de cataclisme en el sector de la brioixeria. Com a programa d’entreteniment i fins i tot un punt còmic per tal i com està plantejada la idea és boníssim. Ara com a documental seriós no té res a pelar.

“Es sólo un programa pero también es la fórmula del éxito. Gracias a una oferta de cóctel Molotov. Nadie puede competir con ellos. Han reventado el mercado audiovisual. Sus programas se emiten cada semana como clones, en silencio y por toda España. Sus resultados les hacen ganarse enemigos. ¿Hasta cuánto durará la guerra por la audiencia?”

Notícies relacionades