Anestesiats

Cada vegada que em sona el mòbil temo rebre una notificació d’alguna app de diari que m’indiqui que hi ha hagut un atemptat, un assassinat, una agressió o una desgràcia natural. Les notícies acaparen les grans portades dels diaris en paper i també les seves aplicacions digitals. És evident que la notícia no existiria si el fet no es produís, però de què ens serveix estar tan informats d’aquest casos concrets?

La gran quantitat d’informació en relació a fets bèl·lics o de destrucció a vegades ens fa reaccionar sense adquirir consciència del que realment ha passat. “Ostres què fort, no m’ho puc creure. Però no és sorprenent”. La notícia ens impacta en primera instància i fins i tot pot arribar a causar por. Quan els casos es repeteixen i són molt pròxims en el temps ens posen una injecció d’anestèsia que ens fa cada cop més immunes.

La concentració en el temps d’atacs similars en les seves formes i en el qual estan implicats persones d’origen àrab s’acostumen a englobar totes dins d’un mateix sac, sense atendre a les raons ni en les vicissituds concretes de cada cas. Això ens pot conduir a una simplificació, algunes vegades burda, dels fets verídics. 

En cap cas estic dient que no s’hagi d’informar de tots els fets destacables relacionats amb desgràcies o fets similars. Però també crec que la contextualització de cada fet concret és clau per no ficar-ho tot dins d’un mateix sac. La importància dels fets s’hauria de ponderar millor respecte a com es fa actualment. Perquè només rebem notificacions relacionades amb desgràcies? No he rebut mai cap notificació que m’indiques allò que socialment cataloguem com a “bona notícia”.

La cascada informativa és tan gran que ens veiem en un oceà inabastable i normalment es decideix deixar de nedar perquè la corrent informativa et transporti. Combatre el virus que injecta l’anestesia és feina d’aquells que tractem la informació i la transmetem, però també d’aquella societat que la rep i l’analitza. 

Notícies relacionades