No a la repressió, sí al moviment

Com us sentiríeu si el vostre fill o filla li demanessin entre 11 i 14 anys de presó per defensar pacíficament la universitat pública? Què pensaríeu si a 27 persones els demanessin gairebé 400.000€ per defensar la universitat pública? Com us quedaríeu si l’acusació particular es retirés de la denúncia en veure les penes demandes però la fiscalia seguís endavant? Doncs tot això els hi està passant a 25 estudiants i 2 professors de la UAB.

Arran de les desorbitades xifres que es demanen en la denúncia el cas s’ha fet força mediàtic, i ha servit perquè la gent conegui la crua realitat dels afectats. En una entrevista a elCugatenc, Nahuel Quimasó, acusat, va explicar el cas fil per randa. Ahir, 24 d’octubre, el succés irrompia el Ple de Sant Cugat amb una moció de la CUP-PC, amb el suport d'ICV-EUiA i ERC-MES.

L’escrit demana, principalment, l’absolució per a les 27 persones acusades i crida a fer una defensa ferma i sense fissures de la universitat pública. “És una campanya repressiva per criminalitzar la protesta social”, afirmava Ignasi Bea, regidor de la CUP-PC. Èric Gómez, regidor d’ERC-MES, recordava que la protesta es va realitzar de forma pacífica i, per tant, la pena que es demana s’assembla a una demanda judicial “d’un tribunal d’ordre franquista i és totalment desproporcionada”. Dimitri Defranc, regidor no adscrit, anava més enllà i deia que els estudiants són uns autèntics herois.

La bancada dretana, però, no ho tenia tant clar. PP i Ciutadans es van mostrar totalment en contra de com es va realitzar la protesta el 2013 a la UAB, això sí, defensant sempre una universitat pública. “El fi mai justifica els mitjans”, deia Alvaro Benejam, regidor del PP, i Ciutadans anava més enllà en boca de Sergio Blázquez: “Es pot defensar la universitat pública de moltes maneres, però mai amb coaccions o danys materials”.

Convergència preferia mantenir-se darrere la barrera i per això va donar un vot de confiança al procés de diàleg que s’està duent a terme a la UAB mitjançant una abstenció. Aquest gest del govern va doldre molt profundament a Ciutadans i Blázquez va indicar que amb l’abstenció s’està llençant el missatge que tot s’hi val. Finalment la moció va quedar aprovada amb els vots a favor de la CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i Dimitri Defran, el vot contrari de PP i C’s i l’abstenció de Convergència.

 

A mi, sincerament, em dol molt més que la fiscalia es mantingui en l’acusació demanant 11 i 14 anys de presó i gairebé 400.000€ als 27 acusats. Em dol molt més sentir que es fa un crit al cel per la universitat pública, però s’abandona aquells estudiants que la defensen amb accions com la del 2013. Aquells que érem estudiants a la UAB aquell any sabem que l’ocupació va ser pacífica i amb l’únic objectiu de dialogar.

Un cop aconseguit l’objectiu de l’absolució, podem entrar a debatre com s’han de desenvolupar els moviments estudiantils per ser escoltats i on han de trobar el seu límit per no ser deselegitimats.

Però actualment les penes que es demanen són una peça més de l’engranatge per combatre els moviments estudiantils i socials que lluiten contra les desigualtats. No són res més que una passa més per fer arronsar tots aquells que no estan d’acord amb el que passa a la seva universitat pública, que cada dia és de menys qualitat. Per sort, no tothom es doblega tant fàcilment com alguns voldrien. 

Notícies relacionades