Ens separem, i ara què?

És curiós consultar l’Institut Nacional d’Estadística i descobrir que a Espanya durant l’any 2013 es van produir al voltant de 100.000 separacions i divorcis. I Catalunya se situa en la tercera posició amb més separacions del nostre país, juntament amb Canàries i Ceuta.

Quan una parella decideix separar-se, de ben segur que en la majoria dels casos és una decisió que no s’ha pres a la lleugera i que es produeix quan s’han esgotat totes les vies per intentar solucionar les diferències que es poden presentar en les relacions de les parelles amb fills. En tot cas, el que realment compta és com es produeix aquesta separació i com la viuen els fills. Cal esforçar-se perquè aquesta situació que implica tantes emocions, sigui gestionada per part dels adults de la millor manera possible.

De fet, segons els experts, les eventuals derivacions psicopatològiques dels adults i dels nens no depenen del divorci en si, sinó de “la manera com s’enfronta, es resol i s’accepta”. (Zanuso 2005)

Els processos de separació o divorci es poden cuidar fent servir les eines que ens proporcionen l’educació emocional i la mediació familiar.  La primera com a “forma de prevenció inespecífica que pot tenir efectes positius en la prevenció (...) de l’estrès, d’estats depressius, etc.”. (Bisquerra, 2003). I la segona, com a “procés en virtut del qual un tercer, el mediador, ajuda als membres d’una família a aconseguir la resolució d’una situació conflictiva mitjançant un acord satisfactori per a tots i que permeti la continuïtat de les relacions de les persones involucrades en el conflicte”.(Zanuso, 2001)

Encara que hi ha diverses maneres de reaccionar davant de les separacions, existeixen un conjunt d’emocions que experimenten els membres de les famílies que estan en processos de separació. Entre elles destaquen els sentiments de caràcter depressiu que es poden presentar en tots els membres, els sentiments agressius o destructius i els sentiments de confusió i angoixa.

També és important destacar que, segons l’edat dels fills en el moment de la separació, ens trobarem amb actituds i sentiments que corresponen al desenvolupament emocional i cognitiu de cada grup d’edat.

Durant la primera infància (de 3 a 5 anys) els nens i nenes tenen problemes per expressar les seves emocions o com se senten davant dels fets. Per tant, ens trobarem amb processos psicosomàtics tals com mals de cap, mals de panxa i episodis de vòmits, sobretot en situacions concretes, com per exemple quan es visita al progenitor amb qui no viu habitualment. D’altra banda, entre els 5 i els 7 anys, els menors són normalment més conscients dels motius que existeixen perquè els pares es separin, per tant podrien presentar conflictes de lleialtat, posant-se a favor o en contra del pare o de la mare. També poden aparèixer sentiments de tristesa profunda, sentiments de por i d’abandonament i fantasies de reconciliació. Dels 8 als 12 anys, quan els infants estan en un moment de creixement i adquisició de capacitats per entendre la realitat, podem dir que poden arribar a tenir molta consciència sobre les causes de la separació dels pares. Tenen un sentit sobre què està bé i el que està malament i això els permetrà posicionar-se d’una banda o d’una altra en funció del que ells consideren oportú. En aquestes edats poden aparèixer sentiments d’ira, potenciant-se les “rabietes” de mal geni i les conductes exigents. Poden viure moments de molta soledat, pors i fòbies, així com de pèrdua d’autoestima.

Finalment una separació viscuda entre els 13 i 18 anys, l’etapa anomenada adolescència en la qual viuen la pèrdua de la pròpia infància, pot fomentar que sigui un moment de pressió per prendre decisions respecte a les visites dels progenitors, preocupació per temes com els diners o dificultats per acceptar si hi ha noves parelles en algun o en els dos adults. Aquesta etapa és una de les més complicades de gestionar per part dels pares, ja que és el moment on es defineixen moltes característiques de la personalitat i és una prèvia a com es viurà l’edat adulta.

Segons la meva experiència en el terreny de la mediació familiar, m’agradaria nomenar alguns aspectes que cal evitar davant de les separacions i que semblen de sentit comú, però que és fàcil passar per alt sota la pressió emocional que es viu durant aquests processos:

Melina Belzunce Martínez

Educadora Social i Mediadora Familiar

melina@actua.cat

-Las consecuencias del divorcio en los hijos. Informe Wallerstein. José Cantón Duarte, Maria del Rosario Cortés Arboleda, Maria Dolores Justícia Díaz. Universidad de Granada

-Nos hemos separado ¿Y nuestroshijos? Guia de actuación para progenitores. Departamento de Servicios Sociales. Gobierno de Aragón

- Cuidant la separació. Maria Sureda Camps

-http://www.ine.es/prensa/np867.pdf

Notícies relacionades